En J.R.

L’actor Larry Hagman va conviure fins al final de la seva vida amb un seu alter ego que li atorgava el do de la universalitat: són poques les generacions que no coneixen en J.R. o que no han sentit mai que se n’esmenti el nom.

Quan la televisió encara la poblaven personatges unidimensionals, pràcticament arquetips sense matisos, ell va encarnar en J.R. Ewing, un texà pervers que es mereixia tot el de dolent que li pogués arribar a passar. Òbviament, les normes de la ficció televisiva feien que els guionistes de Dallas anessin amb cura a l’hora de tractar-lo: calia mantenir viva la indignació dels teleespectadors, aquella que els du una vegada i una altra a posar-se al davant de la petita pantalla amb l’esperança de poder veure si “aquesta vegada sí que…”.

El nom d’en J.R. té, a més, un potencial evocador fenomenal: es fa difícil pensar en ell i no fer aparèixer en el magí el posat babau d’en Bobby, l’aspecte desolat de la Sue Ellen, el maternalisme excessiu de l’Ellie o el masclisme miop d’en Jock, el patriarca dels cabells blancs.

La història de Dallas, que és una història d’èxit, inclou subtrames locals que res tenen a veure amb el guió. En la història de la televisió a l’Estat, Dallas era, en el seu moment, part del patrimoni audiovisual d’una Televisió Espanyola que encara no havia après a conviure amb un règim de competència. Una Televisió de Catalunya emergent li va passar la mà per la cara i li va arrabassar els drets d’emissió en un moment calent de la sèrie. A en J.R. li van disparar en castellà i la resolució de l’afer es va poder seguir en català.

Aquest canvi de canal ara mateix no tindria cap mena de relleu, però, en aquell moment, va ser un fet significatiu: la televisió catalana va fer forat i va demostrar que no es menjava els mocs. Potser per això, dissabte passat, 24 de novembre, quan es va saber que en Hagman havia mort, TVC ho va tractar com a notícia destacada i TVE no en va dir res. Lluny de la bondat de la pràctica del perdó, TVE encara no ha oblidat la malvestat d’un J.R. traïdor. I això que diuen que en Hagman era bona persona i molt de la broma.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s