Investigar amb els nazis

Praga mortal, Philip Kerr. Traducció de Xavier Zambrano. La Magrana, 2012. Pàgines: 411.

Philip Kerr és l’escriptor contemporani escocès que alimenta la sèrie de novel·les que ha batejat com a Berlin Noir (Berlín negre), que té com a protagonista el detectiu Bernhard Gunther i que transcorre en l’època en què els nazis determinaven la realitat quotidiana dels alemanys i de bona part dels països i Estats que els envoltaven.

Praga mortal, la vuitena de les novel·les de la sèrie, situa Gunther com a home de confiança de Reinhard Heydrich, una posició que ocupa a contracor i que li provoca una incomoditat moral de què fa bandera i arma llancívola.

La trama existeix, a Praga mortal. És sòlida i Kerr la desenvolupa amb empenta. L’embolica quan li convé, en trena i destrena els fils quan el ritme narratiu ho demana i la fa del tot convincent a causa d’una ambientació que es conrea amb dades històriques que segur que no provenen de la visió de llargmetratges.

Paradoxalment, tot i la capacitat magnètica de la història que té el detectiu Gunther com a protagonista, la trama és el més petit dels valors de Praga mortal.

Kerr, al marge dels beneficis que obté de la seva capacitat  com a creador de ficció, té uns fonaments sòlids en la seva relació amb la novel·la negra. La història que explica, amb els canvis d’escenari que calguessin, podria haver-la signada qualsevol dels grans mestres del gènere.

Praga mortal ho té tot: el detectiu d’escorça aspra que colga la seva humanitat amb cabassos de cinisme; la dona; el poder corromput i corruptor; els jocs de miralls; la crítica social; un cert fatalisme i morts.

Pocs són els autors actuals amb capacitat de mantenir intacte el tremp de la novel·la negra clàssica. Molt pocs. La recerca de la comercialitat és el cant de sirena a què s’abraonen amb delit. Kerr juga, com vol el tòpic que es digui, en una altra divisió.

Retratar  l’Alemanya nazi a través dels ulls d’un detectiu decebut és, simplement, enriquir una proposta que s’adreça als lectors i lectores de veritats que rebutgen de ple la cultureta light.

Tan sols a persones amb enteniment i capacitat de comprensió se’ls pot plantejar com a repte intel·lectual la humanització de personatges històrics com ara Heydrich, que va trobar la mort als carrers de Praga el 1942 després d’haver estat el responsable de la Gestapo –la policia secreta nazi–; d’haver estat el segon comandament en importància de les SS només per sot de Heinrich Himmler; d’haver organitzat i presidit la conferència de Wannsee, en què es va aprovar l’operació d’extermini dels jueus europeus i a qui els seus subordinats titllaven de la Bèstia rossa.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s