Sense soroll

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI)

Tu parte del trato,  Josan Hatero. Debate, 2003. Pàgines: 160.

De tant en tant, et cau a les mans un llibre sobre el qual no en tens cap notícia, un autèntic desconegut. Potser li dones un cop d’ull aviat si la coberta et crida molt l’atenció o potser el deixes al costat d’altres que fan cua per ser llegits. Tant és: quan l’obres, la mà de l’autor sorgeix de la primera pàgina, se’t solda al clatell i no se’n desenganxa fins que has acabat la lectura. Quan passa això, recuperes la fe en la literatura i recordes que estaves convençut que, malgrat les tones de paper que es malgasten, l’esperança no s’ha de perdre mai. Passa poc, això, però, de tant en tant, passa.

La literatura, en ser una creació, és un artifici. Amb mesura i fermesa en el pols, la literatura defuig l’artificiositat. Amb tendresa i voluntat, assoleix l’estadi de l’eficàcia extrema, aquell en què vols deixar de ser lector per capbussar-te físicament en el llibre i esdevenir un personatge entre els personatges que t’estan seduïnt.

El recull de narracions curtes Tu parte del trato té aquest poder: la coberta no és gaire llampant i el volum no és gaire voluminós, però, en negre sobre blanc, hi ha feina ben feta. L’autor, Josan Hatero, recorre els temes clàssics de la literatura –l’amor, la mort, el sentit de la vida– a través d’un seguit de personatges –cada història té els seus– que respiren un aire similar: són, en certa manera, personatges deshabitats que s’adonen que la vida els travessa els dies sense deixar-hi gaire rastres. La rebel·lió d’aquests personatges no és cruenta: sense fer soroll, busquen una sortida que els humanitzi, que els alluny de la quotidianitat rítmica que anima els automats. I la recerca, bé sigui activa o passiva, te la creus, perquè Hatero ha treballat l’estil amb força i intenció i ha aconseguit una economia narrativa que intensifica uns paràgrafs que són com cops de puny i que atorga als diàlegs la duresa àgil de les navalles emmascarades.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s