Amor polièdric

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI l’11 d’octubre del 2001)

Postals de terra de ningú, Aidan Chambers. Traducció de Lluïsa Moreno. Empúries, 2001. Pàgines: 304.

El vagareig neguitós pels carrers d’Amsterdam d’un noi anglès anomenat Jack obre la novel·la amb què l’escriptor anglès Aidan Chambers ha arribat als llocs d’honor de la literatura del seu país després de plantar cara a obres força més convencionals, àmbit best seller i similars. Ho ha fet amb una narració, Postals de terra de ningú, en què un viatge de descoberta emocional que té lloc en el present –amb Jack com a protagonista principal– serveix d’alçaprem per descobrir una història d’amor que va produir-se en els temps atzarosos de la Segona Guerra Mundial després que les tropes aliades desembarquessin al continent europeu per plantar cara als alemanys.

Més enllà dels vincles de mena diversa que establiran el grapat de personatges creats per Chambers –que va ser professor i que va deixar la feina per dedicar-se a escriure llibres que omplissin allò que considerava un buit: en la dècada dels seixanta, els textos orientats cap als menors de classe social baixa eren pràcticament inexistents–, hi ha un fet, una manifestació, que els uneix tots: l’amor. Amb tot, cada grup de personatges el viu de manera diferent i és l’alternança entre una sentimentalitat i una altra allò que permet que l’autor mantingui un ritme narratiu prou àgil malgrat el tractament diferent que els atorga.

Si es du a terme un procés de selecció i reordenació –en el benentès que és un fet artificial que atemptarà contra l’atracció màgica que emana d’una obra narrada–, es percep que les històries que presenta Chambers tenen força i potser intencions i utilitats diferents.

Si es comença la tria amb la relació del passat com a objecte, el lector-analista es trobarà davant una peça clàssica explicada amb convenciment i la substància de la qual –potser perquè l’autor la situa una cinquantena llarga d’anys enrere– escapa d’allò que avui s’entendria com a socialment correcte: bàsicament, una noia s’enamora d’un soldat casat. De precedents per a un cas com l’esmentat n’hi ha a bastament i el simple fet que una guerra altera tota mena de valors i convencions atorga credibilitat. Es pot creure que, en aquest tram narratiu, Chambers se sent còmode. Potser per raons d’edat –va néixer el 1934– i vivències, hi ha una convicció literària en els amors de la noia i el soldat en temps de guerra prou intensa per aconseguir el lector, que no hauria de trobar gaire dificultat a arrodonir el relat amb el recurs al seguit d’imatges que altres novel·les i el reguitzell llarguíssim de llargmetratges han dipositat en la memòria col·lectiva des que va acabar el conflicte armat que va posar panxa enlaire l’Europa de mitjans del segle XX.

A canvi, el saber que aporta Chambers a la relació amorosa pretèrita es transmuta en innocència quasi estereotipada quan centra la mirada narrativa en els fets del present. Jack, el noi anglès, que és descendent del soldat que va ser estimat per la noia holandesa, s’ha desplaçat a Amsterdam per assistir a una cerimònia commemorativa. Això no només li servirà per conèixer un episodi ocult en la vida del seu avi, sinó que el posarà en contacte amb un seguit de personatges que observen l’evolució moral del noi a través d’experiències diverses: sense fer escarafalls de cap mena, Chambers du a les pàgines de la seva novel·la l’homosexualitat, el transvestisme i la pràctica del sexe des de perspectives anímiques que caurien fora de la norma més o menys acceptada –si més no, públicament– pel gruix de la societat. Ara bé, sense que això s’hagi de percebre com un tret negatiu, la descripció del periple holandès de Jack deixa un regust de missatge llançat des dels pressupostos d’una certa correcció política, tot i que no és criticable perquè, essencialment, apel·la a valors com ara la comprensió del proïsme, la reavaluació dels prejudicis propis i la ponderació benintencionada del conjunt de fets i circumstàncies abans de dictar sentència. Aquesta història hauria incrementat el seu atractiu si hagués pogut gaudir de la vida interna que anima els amors de la noia i el soldat. La història que s’esdevé en el present, per bé que ben escrita, es ressent d’un cert to pedagògic que dilueix l’empenta.

Els passatges que poden fer d’exemple a l’hora de percebre la diferència de to que hi ha quan es parla dels amors passats i dels actuals tenen com a protagonistes l’avi de Jack i el seu nét i les noies holandeses que coneixen: mentre la relació entre l’avi i Geertrui apel·la al factor universal de l’amor, amb les alegries i les penes inherents a aital expansió existencial, la història de Jack i Hille, per bé que correcta, s’aparta ben poc de les directrius de manual.

En paral·lel a les manifestacions més transitades de l’amor –l’estadística mana–, l’autor anglès també tracta en el text altres camins no tan recorreguts: hi ha l’amor entre pares i fills, entre ancians i néts, entre cosins, entre amics d’edats i preocupacions similars…

El trenat de les possibilitats que sorgeixen de cadascuna d’aquestes manifestacions, afegit a les històries principals en què descansa l’estructura argumental de Postals de terra de ningú conforma un acostament polièdric a l’amor concebut com a motor vital i també com a punt de partida i d’arribada de viatges que no de manera necessària han de tenir una plasmació física. Chambers se’n surt, d’aquest joc de mans, gràcies a una dosificació intel·ligent que permet una obra que no aposta per obrir la porta a reflexions profundes i angoixants sinó que aporta una exposició agradable que ofereix un seguit d’idees amb camins allunyats de la provocació.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s