Assaig de conte oriental

L’home que calculava, Malba Tahan. Traducció de Mia Tarradas. La Magrana, 2012. Pàgines: 244.

El professor i escriptor Júlio César de Melo e Sousa (1895-1974) demana complicitat al lector en aquest L’home que calculava, que redacta amb un estil orientalitzat que recorda el clàssic Les mil i una nits –sense que d’això se’n dedueixi crítica negativa– i que signa amb el pseudònim de Malba Tahan.

No n’explica mil, d’històries, però les que formen part de l’obra les afaiçona amb el recurs a una tècnica d’eficàcia indiscutible: la trobada fortuïta de dos homes altera de manera imprevista les vides de tots dos i l’evolució de la seva història comuna fa de niu a tot d’episodis consecutius que són, en realitat, l’essència d’allò que vol exposar l’autor.

L’excusa argumental és senzilla: el narrador fictici coneix el jove Beremiz Samir, que té una ment prodigiosa per a tot el que té a veure amb el càlcul. Aquesta facultat actua a benefici de tots dos quan, cas rere cas, es veu sotmesa a proves de què en surt sense màcules i amb honor, reconeixements i recompenses.

L’home que calculava, però, no és víctima d’aquesta simplicitat aparent: la trama principal és, només, el camí pel qual transiten les idees que vol transmetre el seu autor.

D’una banda, hi ha la voluntat pedagògica, que queda clara en la reivindicació permanent de les matemàtiques i de les bondats que provenen del coneixement i que és una de les característiques permanents en l’obra de l’autor brasiler.

Així, aquesta novel·la apareix com a precedent necessari d’obres posteriors com ara El món de Sofia, amb què Jostein Gaarder va esforçar-se a reivindicar els aspectes més fàcilment comprensibles de la filosofia.

De l’altra, hi ha en L’home que calculava una apologia subjacent de la vàlua del diàleg, de la necessitat de la convivència, de la voluntat d’entendre’s amb les paraules –amb els números, en aquest cas– en contraposició a la solució dels problemes a què s’arriba a través de la violència.

No és aliena la forma al fons en aquesta novel·la publicada per primer cop el 1949, quatre anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial. La dolçor, la bonhomia, la cordialitat de les idees que transmet Tahan/De Melo e Sousa mantenen una relació directa amb una narració pausada –però gens avorrida– que flueix amb placidesa davant els ulls del lector. Les frases s’enllacen sense solució de continuïtat i fan conviure els elements fonamentals i els ornamentals sense que aquests es percebin com una nosa. És sorprenent, de fet, l’aparença d’innocència extrema amb què el relat enarbora els mots: és, aquesta, la claredat expositiva que només està a l’abast d’aquells que saben què volen dir, que saben com dir-ho i que, per tant, poden estalviar-se tots i cadascun dels artificis que empren els venedors de fum imprès.

Apassionat pel món islàmic, l’autor és capaç d’inserir sense estridències en L’home que calculava les imatges amb què la ment occidental configura els paisatges i l’estètica d’un món que, malgrat tots els malgrats, manté intacta la seva capacitat de fascinar el foraster. Així, els camells, els tapissos, els dolços, els beuratges insospitats, les catifes i els palaus aporten l’embolcall amb què el brasiler presenta unes idees, les seves, que entrellaça amb el repte a la curiositat del lector. Els enigmes que planteja –i que respon i que desglossa en un apèndix– són d’aquells que fan aturar la lectura i que demanen que se’ls dediqui uns minuts. És a dir, una manera com una altre de promoure el raciocini en detriment de l’animalitat.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 28 de setembre del 2012.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s