Un altre ‘Oeste’

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 7 de juny del 2001)

Relats del Far West,  Bret Harte. Proa, 2001. Pàgines: 192.

La fàbrica fílmica dels Estats Units ha estat prou forta per a crear en el conscient collectiu occidental una col·lecció d’imatges sòlida i raonablement tòpica sobre les peripècies viscudes a les serralades i les planúries dels territoris de l’Oest de l’Amèrica del Nord. Les pel·lícules de l’Oeste han glossat l’epopeia dels colonitzadors pioners, el quasi extermini genocida de les tribus indígenes, la importància de les mines d’or i, més endavant, de les bosses de petroli, la implantació de sistemes de transport com ara les diligències i el tren… El naixement i la construcció d’una nació bastida a partir de la unió d’un grapat d’Estats ha estat relatada cinematogràficament des de punts de vista múltiples en què, per exigències del guió, han destacat les figures de l’heroi, de l’heroïna, dels malvats… Tot això és cosa sabuda –per haver estat vista en ocasions infinites–,malgrat la veracitat dubtosa dels arguments amb què ha estat presentada. La creació literària de Bret Harte aplegada en el recull Relats del Far West apunta cap a una altra banda i a la vegada complementa aquesta percepció estereotipada.

Experiència directa

Poc conegut i amb una trajectòria literària atzarosa, Harte descriu en un seguit de narracions breus un reguitzell d’històries algunes de les quals provenen de la seva experiència directa: més enllà de les tasques diplomàtiques a Europa que va dur a terme en el tram final de la seva vida (1839-1902), l’autor va fer de miner, de recaptador d’impostos, de genet missatger i de director d’un setmanari periodístic.

L’estil de Harte –potser gràcies a la traducció, rec ent– fa arribar al lector unes narracions positivament planeres en què els anacronismes socials –inevitables– cal buscar-los en les formes: provoca una certa tendresa comprovar la manera relativament innocent en què es caracteritza les dones com a sexe feble –cal dir que un feminisme radical podria titllar d’insultants segons quines expressions, però cal tenir en compte que els textos es van elaborar al segle XIX, moment des del qual ha plogut força, afortunadament–. Amb tot, la base emocional dels personatges amb què tracta Harte és del tot actual. Això, que atorga validesa i universalitat al seu discurs, acosta al lector la història de dos amics que, d’un dia per l’altre, canvien la bonhomia per l’odi; la d’uns miners que no poden evitar l’impacte de les festes de Nadal; la de dos coneguts immersos en un triangle sentimental; el d’una dona que descobreix un amor que optarà per no gaudir plenament; i, entre d’altres, la de la propiètaria d’un saloon que deixa enrere la vida alegre per prendre cura d’un home que se n’havia enamorat.

Tot i la llunyania física dels paisatges –relativa si es compta amb una memòria fílmica mínima–, les històries que explica Bret Harte es fan entenedores perquè és factible saber a quins sentiments –l’amor, l’enveja, la intransigència, la desesperació…–, a quines percepcions vitals fa referència.

El to menor de les creacions que recull el llibre no permet pensar en Harte com un autor imprescindible. Però, si això és cert, també ho és que la facilitat amb què dibuixa unes maneres de viure, unes maneres de sentir i unes maneres de comportar-se és prou forta per a resoldre la distància en el temps i en l’espai que separa l’autor del lector i entrar en el cor a través dels ulls amb una veu pròpia i recomanable.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s