La teranyina del caos

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 24 de juny del 2010)

Sueño con ríos y mares, Tim Parks. Traducció: Eugenia Vázquez. Alfaguara, 2010. Pàgines: 489.

Albert James mor a Delhi i això desencadena tot un seguit de canvis profunds i insospitats en les persones que hi tenen relació. El mort és el gran personatge absent en aquesta novel·la de Tim Parks, que ha pres com a referent la figura de Gregory Bateson, antropòleg, comunicòleg i tot un seguit de categories més que el situen, en positiu, en el terreny dels tastaolletes de la investigació científica.

Amb el manlleu del to general del seu pensament —seva és la cita que encapçala Sueño con ríos y mares—, el novel·lista ha  tirat endavant un text de paginació abundosa en què assaja la fabulació de les teories de Bateson a la vegada que prova de dur a terme un projecte en què el continent i el contingut mantinguin una intensa relació íntima.

El plantejament de Parks és doble, perquè la seva feina en aquesta proposta literària no es limita a la simple explicació d’una història: l’escriptor anglès també vol transmetre un missatge en convidar el lector a la reflexió personal. En aquest sentit, l’autor sembla còmode en el tòpic que atribueix a l’Índia una capacitat de colpiment emocional de què no es pot deixar de ser víctima. La seva elecció de Delhi com a ciutat de la qual aprofitar els paisatges i els carrers li és útil a l’hora d’estalviar-li la feina d’atorgar la facultat de pertorbar a qualsevol altra ciutat i, a més, proporciona al seu text unes dosis d’exotisme i picades d’ullet interculturals que greixen el desenvolupament del text, però també li abarateix Sueño con ríos y mares, perquè és massa fàcil enllaçar la novel·la amb tota la resta de creacions artístiques que tenen l’Índia com a presència i referència. Tot i això, el text rutlla perquè Parks no cau en el filohinduisme i, certament, és hàbil a l’hora de dur als ulls del lector només allò que considera interessant. És en aquest context que apareixen les propostes de reflexió que atorgaran un cert valor a la novel·la si coincideixen amb les del lector.

Pel que fa a la mecànica de la història, a l’hora de posar en joc els personatges, Parks deixa de banda la subtilesa i dibuixa caràcters que no posseeixen la capacitat de la sorprendre. En certa manera, són peces d’un escaquer on algú —Albert James, el mort— ha deixat una partida a mitges. Supeditats al desenvolupament de la trama, els personatges transiten pels fils d’una teranyina invisible que fa metàfora, potser de manera massa evident, dels últims motius d’estudi del mort de referència.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s