Ganivetada a Canal 9

La retallada salvatge a què sotmet Canal 9 el govern del PP al País Valencià és una notícia pèssima en molts sentits. El més evident, en els moments actuals, és la desaparició massiva de llocs de treball, però no es pot deixar de banda l’alteració de l’escenari comunicatiu: tot i que els mitjans públics de la televisió valenciana han viscut –i viuen i viuran– en un estat d’intoxicació permanent a causa de la línia informativa que imposa el govern que ha de vetllar per la seva imparcialitat, una televisió duta a un estat anorèctic és, en bona part dels casos, una notícia dolenta.

La sotragada a què se sotmet Canal 9, d’altra banda, no és del tot sorprenent: si mai va ser una televisió destinada a conviure amb un país, fa temps que va perdre aquesta condició. El PP, que no ha dubtat mai a aliar-se intensament i evident amb els mitjans de comunicació que se li han posat de cara, ha aplicat la mentalitat del terratinent a la televisió pública i l’ha tractada en benefici propi: ha sembrat allò que ha volgut collir –addicció al règim– i ha considerat males herbes tota la resta. La frustració que ha generat aquesta manera de fer en els valencians s’ha fet evident en totes i cadascuna de les vegades en què hi ha hagut protestes públiques.

Forma part, aquesta tàctica, d’una estratègia general impròpia de la democràcia, la d’intentar imposar una veu única –i de tonalitats castellanes, en el cas valencià–. És, aquesta voluntat, la que explica la persecució irracional a les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià i tots els intents d’afavorir l’arribada de les empreses amigues al panorama audiovisual.

La reducció de la televisió valenciana a una quarta part del seu personal és dolenta per a moltes persones –i per al País Valencià entès com a concepte, coma idea de país–, però no ho és per al PP. La possibilitat d’esporgar totes les branques, branquetes i branquillons que no considera profitoses la té en les mans, ara, i la pot fer realitat sense témer que se l’acusi de persecució ideològica. Beneïda crisi, per a ells. A canvi, en posar en marxa el sistema de subcontractacions, podrà triar amb precisió a qui ofereix diners públics per fer televisió. És la mateixa manera de fer que va posar en marxa el Govern Balear des del convenciment que ningú no mossega la mà que li dóna de menjar.

Els fets posen de relleu –l’incrementen, de fet– la manera en què el PP gestiona els mitjans de comunicació públics. El cas balear i el valencià són cosins germans del cas madrileny. El PP no hi creu, en la independència dels mitjans públics. Cap partit ho fa, és cert, però els populars són els que tenen la corda més curta. No poden –i segurament no volen– renegar dels seus orígens polítics i, si es dóna el cas, actuen amb una franquesa notable, cosa que ha quedat demostrada amb la substitució sistemàtica de periodistes que han perpetrat a Televisió Espanyola. Està en el seu credo: manen i, per tant, en tot allò que estan convençuts que és seu, hi fan ben bé el que volen.

 

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s