A tocar de la frontera

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 26 de setembre del 2002)

La missió del capità, Antoni-Lluc Ferrer. Proa, 2002. Pàgines: 200.

La novel·la que va quedar finalista en l’edició del 2001 dels premis Sant Jordi té com a protagonista un capità de l’exèrcit francès, anomenat Alfred Blache, que ha de dur a terme una missió d’investigació que li ha estat encarregada per les autoritats de París, preocupades per la quantitat i la qualitat dels immigrants que, en la primera meitat del segle XIX, travessen la línia de partició administrativa que separa el Principat i la Catalunya del Nord: París té por que els immigrants del sud difonguin idees revolucionàries que posin en perill el regnat de Sa Majestat Lluís Felip de França.

El títol de l’obra, La missió del capità, és, doncs, fonamentalment descriptiu i predictori en apuntar la línia mestra que sustenta un relat en què també hi ha cabuda per a una relació romàntica, per a una epidèmia que delma la població de l’àrea en què es produeixen les aventures del militar protagonista i per a escaramusses amb bandolers.

Amb aquesta obra, Antoni-Lluc Ferrer, escriptor de naixença balear –Palma, 1942– que fa de professor universitari de literatura catalana a Ais de Provença, Occitània, reprèn, en certa manera, la temàtica de la seva obra anterior, El bastió de la llibertat (2000). És, aquesta, una novel·la també de caràcter històric que es desenvolupa després que, el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís –una força reaccionària de gestació francesa– hagin entrat a Catalunya per, en un primer moment, fer fora els liberals i, després, restablir el regnat absolutista de Ferran VII.

Aventures a l’exili

El bastió de la llibertat, en el marc circumstancial esmentat, explica les aventures a l’exili de dos liberals –un funcionari de Correus i un jove enamorat que ha estat acusat d’assassinat–. Precisament, la figura de la parella es reprodueix en La missió del capità, atès que el militar protagonista lliga aviat la seva sort a la de Nathalie Dupuis, que ha quedat vídua en ser el seu espòs una de les víctimes de l’epidèmia de còlera.

Aquesta obra recent d’Antoni-Lluc Ferrer es pot incloure en el gènere de les aventures de capa i espasa en primar el desenvolupament de l’acció en detriment de la resta d’elements que s’hi podien haver inclòs. Així, tant el caràcter del capità Blache com el de la vídua Dupuis –i el de la resta de personatges que hi tenen papers més o menys importants– es mostren en funció d’unes circumstàncies que els vénen imposades pel designi de l’autor i davant les quals es produeixen a partir de reaccions quasi mecàniques i notòriament previsibles. Cap sorpresa, doncs, en el desenvolupament d’uns tarannàs que semblen deixar molt enrere –o molt al marge– altres creacions d’aquest professor de literatura catalana: en el primer títol que signà, Dies d’ira a l’illa, va fer un retrat històric d’un tram de la infantesa de l’autor en què es detectava un rerefons autobiogràfic força notable; en la novel·la següent, Perfum romanial, proposava un recorregut per la Mallorca dels anys de la transició democràtica i hi feia l’anàlisi de la societat del moment.

A La missió del capità no hi ha pretensions reflexives ni analítiques: les accions se succeeixen de manera discontínua en alternar-se amb passatges de trànsit que actuen com a resum de l’explicat i avanç del que resta per explicar. La proposta general, més aviat, apunta cap a un terreny, el de la lectura lúdica, en què la cavalcada narrativa no és tan senzilla com sembla. I és aquí on l’obra se situa a tocar d’una frontera que no és ben bé la que migparteix Catalunya des que es va signar el Tractat dels Pirineus.

Al marge d’aquestes consideracions generals, sí que cal apuntar una peculiaritat lingüística força curiosa –potser una entremaliadura–: les arrels balears d’Antoni-Lluc Ferrer i les influències del francès –l’existència de les quals és perceptible– deixen en el lèxic de l’autor una empremta notable que no fa mal servei al català.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s