Una visió particular

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI)

L’angoixa dels rebels, Malika Mokeddem. Traducció de Ramon Usall i Salvia. Pagès Editors, 2004. Pàgines: 240.

L'angoixa-dels-rebels

Malika Mokeddem ha fet de L’angoixa dels rebels el primer text en què parla de manera directa de tot allò que afecta la seva persona en haver deixat de banda les possibilitats que ofereix la reflexió que es transmet al lector a través de la ficció. La novel·la és, de fet, el recurs narratiu que ha emprat amb més freqüència aquesta escriptora algeriana que va exiliar-se a França, un Estat europeu amb què l’Estat nord-africà manté unes relacions ambigües marcades pels recels del postcolonialisme.

La dicotomia que es presenta en aquells que, com bona part dels algerians, porten l’empremta de dues pàtries –la pròpia i la imposada– és present en les reflexions de Mokeddem, que experimenta a França la llibertat a què no va poder accedir en una Algèria descolonialitzada que va recórrer al tradicionalisme com a via d’autoafirmació un cop va assolir la independència. El sistema ferreny que retalla les llibertats individuals –i que s’ha enfortit amb la implantació progressiva d’una visió reduccionista i tancada de la religió islàmica– foragita Mokeddem de la seva terra, del seu desert, i l’acompanya a la seva nova llar a través d’alguns dels seus compatriotes, que consideren que a França s’ha de viure com si s’estigués a Algèria.

 El títol d’aquest conjunt de reflexions és encertat com potser pocs ho són, perquè Mokeddem transmet al lector, veritablement, el malestar que li domina la vida i els neguits que es deriven de la seva incapacitat de menar una vida marcada per l’estabilitat intel·lectual i emocional. El desequilibri i l’absència d’harmonia que es detecten en les seves explicacions tenen el valor de l’honestedat i el de la sinceritat extrema, perquè, si bé és possible que no hi hagi constància de tot el que provoca el patiment que sent l’autora, sí que apareix com a verídic tot allò que sí que hi està explicat. De fet, aquesta regraciable exposició extrema de la intimitat esdevé, paradoxalment, l’escull que amenaça l’empatia franca amb Mokeddem: de tant personal, a voltes allò que explica esdevé intransferible.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s