Un retrat novel·lat

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 19 d’abril del 2006)

Abdallah Karim, el predicador, Miquel Ferrà i Martorell. Proa, 2005. Pàgines: 217.

La novel·la històrica permet jugar lícitament amb la Història –amb què, si no?— i, com a gènere literari, ha esdevingut un recurs que sovinteja amb una intensitat creixent en aquests moments estranys en què les fastuositats estetico-tecnològiques de la modernitat dilueixen la consistència del present. Aquest no saber on s’està –en general, cada vegada hi ha menys sensació de saber qui som, d’on venim i cap a on anem, tot i el volum del quatre per quatre que ens posseeix i la quantitat de virtuosismes que atresoren els circuits electrònics del mòbil que ens transforma en éssers sonors— provoca en les ments inquietes una certa curiositat i unes certes ganes d’imaginar el futur –línia depressiva— o de buscar en el passat una base, un punt en què tocar alguna sòlida que permeti fer peu. Res a dir.

En aquest marc –que és sobrevingut: potser l’autor tenia altres paràmetres al cap perquè en una nota prèvia avança que ell no vol fer novel·la històrica, que el que ell presenta és un retrat literari—, l’obra de Ferrà i Martorell és encertada, rebel i estimulant des del punt de vista de la idea.

Líder independentista marroquí

El personatge real en què es basa a l’hora de construir el personatge literari protagonista és Abd el-Krim, un líder independentista marroquí que va acabar la seva vida a Egipte, des d’on es va dedicar a la impulsió de moviments arabistes d’alliberament nacional.

A partir de la biografia d’el-Krim, Ferrà i Martorell imagina els moments vitals que duen el seu personatge inventat a assumir les contradiccions en què viuen els pobles envaïts i, després, a rebel·lar-se contra l’opressió.

El recurs a una narració en present que salta amb freqüència al terreny dels records –sense embolicar gaire la troca narrativa, la qual cosa s’agraeix infinitament, a Ferrà i Martorell i a tots els autors que no recorren a la tècnica del garbuix per disfressar les febleses— fa entendre el perquè de la voluntat de ser: de ser un ens amb una identitat pròpia; de ser una part de la terra en què s’ha crescut; de ser conseqüent amb la cultura que configura les persones que embolcalla…

En aquest cas, Miquel Ferrà i Martorell crea una conclusió clara, a través d’Abdallah Karim: no hi ha res de dolent en ser un patriota, no hi ha res de dolent en voler viure amb dignitat.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s