Guerra i sucre

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el dijous 8 d’abril del 2004)

Alt risc, Ken Follett. Traducció de Joan Puntí. Edicions 62, 2004. Pàgines: 490.

El nom de Ken Follett apareix vinculat de manera indissociable a un best seller que, malgrat la prevenció que acostuma a comportar aquesta condició en una novel·la, gaudeix d’un prestigi fonamentat en un argument irrefutable: la peripècia vital i professional d’un mestre d’obres en els temps medievals que narra a Els pilars de la terra té un abast que depassa els límits de la correcció simple que acostumen a limitar les novel·les dissenyades, amb més o amb menys habilitat, per al consum massiu.

Aquesta medalla fa que la lectura d’un altre Follett –que té demostrada la seva eficàcia narrativa en altres obres, com ara Una fortuna peligrosa, ambientada en el món bancari de l’Anglaterra de mitjans del segle XIX– s’emprengui amb l’esperança de trobar un text engrescador que justifiqui les hores que se li dedicaran: en el cas d’Alt risc, més d’una i més de dues –tret que es faci lectura en diagonal–, ateses les 490 pàgines que presenta l’edició catalana. El tema de referència, a més, és d’aquells que dóna joc amb facilitat: un escamot de dones britàniques militaritzades han de dur a terme una acció de sabotatge en la França envaïda pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

 Amor per França

Les expectatives, però, s’esvaeixen aviat en comprovar de què va tot: la protagonista de la novel·la és Felicity Clairet, oficial de l’exèrcit anglès coneguda amb el sobrenom de Flick. La dona sent amor per França per motius de mena diferent: d’una banda, pel temps que va estar vivint-hi –i gaudint-ne– abans de la guerra; de l’altra, pel seu marit,  que és francès.

El coneixement de l’idioma i la duresa de caràcter fan de Flick un element clau en la coordinació i execució de les accions de sabotatge que du a terme la resistència francesa amb la col·laboració de l’exèrcit anglès i això comporta que sigui aquesta dona qui es faci càrrec de la missió amb què s’ha d’anul·lar la central telefònica que assegura les comunicacions de les unitats de l’exèrcit alemany que caldrà desplaçar per fer front a la invasió tan bon punt comenci l’imminent desembarcament al·liat a les costes de Normandia.

Les mesures de seguretat amb què els alemanys protegeixen la central telefònica obliga els anglesos a intentar un cop desesperat en què només prenguin part dones: per entrar en el recinte i dinamitar les instal·lacions, les sabotejadores es faran passar per membres del servei de neteja.

Aquesta trama principal, però, és insuficient a l’hora de bastir un best seller i, per tant, allà on no vol fer arribar les possibilitats de la guerra, Follett es llança a explorar les possibilitats de l’amor, que explota a bastament i, en algun cas, de manera forçada. Així, es pot assumir bé que el marit de Flick li faci el salt amb una joveneta de la resistència i que Flick s’adoni que l’amor matrimonial trontolla quan coneix un militar canadenc amb caràcter. També pot entendre’s que el contrapunt de la militar anglesa, el major i mariscal de camp alemany Dieter Franck, l’admiri i l’odiï a la vegada i que, en la seva vida particular, convisqui amb una jueva que està amb ell perquè la va salvar de la mort.

 Gairebé novel·la rosa

Ara bé, jugar a fons la carta d’aquests sentiments i afegir, a més, gairebé per necessitats del guió, els amors sobtats que assalten algunes de les sabotejadores improvisades –en un tres i no res, una de les reclutades s’ho fa amb un dels instructors i dues més es descobreixen de manera activa com a lesbianes– trasllada la narració als escenaris de la novel·la gairebé rosa, l’embruta amb una emocionalitat innecessària i, en poder-se comprovar que l’autor predica oli i ven vinagre, causa una sensació de decepció que s’intensifica quan es topa amb passatges marcats per la inversemblança que, en haver-se obert en excés l’aixeta de la fantasia, els és atorgada des de l’absència de credibilitat.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s