Entrada en escena

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 29 de gener del 2004)

Amb els morts no s’hi juga, Andreu Martín i Jaume Ribera. Columna, 2003. Pàgines: 499.

Andreu Martín i Jaume Ribera, entre altres coses, són els pares del detectiu adolescent Flanagan, que gaudeix d’una salut literària envejable si es té en compte el llistat de títols publicats que el tenen com a protagonista.

Amb la guardonada Amb els morts no s’hi juga, els autors han fet un pas endavant i han parit un altre detectiu, l’Àngel Esquius, que en certa manera complementa les aportacions de la seva altra creació: si el Flanagan no ha arribat a la vintena, l’Esquius ja és un home maduret, vidu i pare de família: és a dir, és un home amb una biografia pròpia.

La novel·la, escrita a quatre mans, serveix com a carta de presentació del personatge, amb què els autors volen apel·lar al públic adult en un moment, l’actual, en què consideren que el gènere de la novel·la negra remunta el vol després d’haver travessat una època de vaques magres.

Amb els morts no s’hi juga, novel·la de 499 pàgines, estructura el relat a partir de la presentació de tres trames diferents que tenen en comú el personatge protagonista. Una d’elles, la que gaudeix de més atenció per part d’Esquius, té a veure amb l’assassinat d’un visitador mèdic. La mort violenta és el punt de sortida d’un enfilall d’esdeveniments que el detectiu segueix de prop fins a la resolució del cas.

En paral·lel, el dia a dia del protagonista pateix les inclemències d’un altre cas que també està en mans de l’agència de detectius per a la qual treballa: una estrella mediàtica provinent del món de les passarel·les pateix un assetjament telefònic força neguitejador.

La tercera trama, més teòrica que real, du l’Àngel Esquius a elaborar una teoria sobre la mort de Christopher Marlowe, un contemporani de Shakespeare.

El conjunt argumental serveix, també, com a excusa per donar l’entrada a l’univers martinriberià a un reguitzell de personatges, bona part dels quals formen part de l’agència en què treballa el protagonista.

Aquests nous éssers, i també la família d’Esquius, constitueixen el contrapunt estrafet i descordat de la figura del protagonista, que manté un perfil literari més clàssic. En aquest sentit, és de creure que les noves aventures del detectiu permetran presentar un univers que, des de les seves normes de coherència, apreciï una sinergia més intensa que aporti valors nous a la saga del detectiu tot just iniciada.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s