Espremedors

Aznar i Zapatero van dur a terme accions de govern perverses que van tenir en comú el desinterès absolut pel bé comú. Va ser la seva –tant la d’un com la de l’altre– una manera de fer interessada que va buscar el benefici partidista i parcial. Aznar va obrir de bat a bat la porta a l’especulació i a l’enriquiment indecent d’amics i saludats i el seu successor en va seguir el deixant amb fermesa mentre enganyava els administrats amb cortines de fum espès. El seu exemple es va estendre com el cava que s’aboca al capdamunt d’una piràmide de copes.

La classe de què formen part –la política– i la classe a què van beneficiar –el poder econòmic– n’han sortit indemnes, de la disbauxa. Trens de gran velocitat per a unes poques dotzenes de passatgers; requalificacions de sòl que han engreixat els comptes dels amics terratinents; privatitzacions d’empreses públiques que, un cop en mans dels amics, agraeixen els favors; aeroports en què només hi ha activitat d’aus i d’insectes; construccions faraòniques amb pressupostos elevats a n; generalització de la corrupció vinculada a les administracions públiques; carta blanca a entitats financeres que han actuat com a delinqüents; afavoriment de l’economia especulativa en detriment de la productiva; menyspreu absolut envers els valors morals; afavoriment de la immigració per a la consecució de mà d’obra barata poc conflictiva –a la feina; no al carrer–; empobriment cultural de la població…

El miratge s’ha esvaït i el poder econòmic europeu ha passat a l’acció. Com que no vol perdre tot el que té dipositat al sistema bancari espanyol –el volum del deute dels bancs espanyols al Banc Central Europeu és d’aturada cardíaca–, fa que les garanties de pagament recaiguin en la butxaca dels ciutadans. Per això l’IVA creix. Per això el tabac serà més car. Per això implantaran noves multes relacionades amb el medi ambient. Per això es rebaixa la prestació als aturats. Per això s’atempta contra les pensions. Per això es retallen les dotacions econòmiques per als dependents. Per això es retalla a tort i a dret i per això se seguirà retallant a tort i a dret. L’ase dels cops té la pell dura i resistent. Sorprenentment dura i resistent.

Els administrats han de pagar les festasses dels administradors, que són de luxe asiàtic, mentre ells segueixen de festa: els grans capitals fa mesos que volen cap a indrets en què el sojorn els sigui més rendible i els polítics, ja se sap, són intocables. Viuen en el seu núvol daurat i res que tingui a veure amb la xurma els afecta.

En aquests temps d’espremedors, també hi ha d’haver lloc per als emprenedors. La creació d’una acadèmia de guillotinatge industrial podria arribar a ser un molt bon negoci.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s