Dades per vendre

Alemanya, tan destre a l’hora de treure a passejar les valquíries per Europa, no és perfecta: alguns dels seus polítics són tan humans com els que pul·lulen entre les races inferiors. Tan humans i tan llestos.

A finals del juny passat, mentre la selecció germànica i la italiana feien saltirons a l’Eurocopa, més de 600 dels 620 membres del Bundestag –el Parlament d’allà on viu i treballa Merkel– no estaven escalfant l’escó. Entre els que sí que ho estaven fent, n’hi havia un d’espavilat que va proposar votar pel procediment d’urgència una llei que autoritzava les administracions públiques a vendre les dades dels administrats amb finalitats publicitàries. Va enxampar els col·legues descol·locats –en què devien estar pensant?– i va marcar gol –parlamentari– en 57 segons. Menys d’un minut per presentar una proposta de llei, votar-la i aprovar-la: qui pot qüestionar l’eficàcia alemanya?

L’oposició ha trigat deu dies a adonar-se de la badada –la formen alemanys del Sud, potser?– i a organitzar el sagramental corresponent.

La sang no arribarà al riu: el govern ha demanat al Bundesrat –la cambra alta– que tombi la llei quan li arribi al setembre i ningú no pensa que el Bundesrat l’aprovarà.

Una ensopegada, aquesta anècdota parlamentària alemanya, que té com a efecte positiu reforçar la vigència del dret ciutadà a la preservació i el control de les dades pròpies.

Al sud d’Europa, àrea Spain is different, les coses són, lògicament, diferents. El govern no es ven les dades dels ciutadans perquè n’hi ha que fa temps que els han passat la mà per la cara.

Les empreses de telefonia mòbil fan negoci amb les dades dels seus abonats i arriben a l’extrem de permetre que arribin a les mans –a les teleoperadores– de la competència. És només un exemple. N’hi ha d’altres. Molts d’altres.

Quant a les dades del cens, l’Estat les cedeix gratuïtament a qualsevol que fa veure que vol presentar-se a unes eleccions.

Ras i curt, és l’administrat qui ha de perseguir les fuites dadístiques que atempten contra la seva privacitat. Les lleis el desemparen perquè protegeixen els que negocien amb les seves dades. És el preu que s’ha de pagar quan es forma part dels que s’enalteixen de ser differents.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s