Dos mons

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 28 de setembre del 2006)

 Viatge a contrallum,  Eloi Sala. Edicions Bromera, 2006. Pàgines: 173.

 La tensió narrativa que manté aquesta novel·la és desigual, potser  a causa de la pèrdua progressiva de convencionalitat reconeixible en la història que l’autor etziba al seu protagonista i, per extensió, al lector. Amb artefactes argumentals que presenten reminiscències de llargmetratges de sèries B com ara Re-animator, l’autor fa que en David –el personatge inventat que fa de fil guia– meni una mena de vida estereotipada amb un cert regust de sèrie made in USA –una atribució que s’autoavala perquè un tram de la història transcorre als Estats Units– i li gira la truita a través del sofert i gens original accident de cotxe que comporta pèrdues lamentables tan en el pla de les emocions com en el de la integritat física –el nano queda condemnat a una cadira de rodes.

 Si s’accepta allò de “jo sóc jo i les meves circumstàncies” –i sembla que aquesta és la carta amb què Eloi Sala fa la seva aposta–, quan en David perd les circumstàncies, també perd una part del seu jo. Amb tot, a partir d’aquest punt, també el lector es comença a perdre: se suposa que, a tall de metàfora, el protagonista aviat passa a dependre d’una mena de substància química creada per a ell i que li permet caminar i aquesta mobilitat recuperada de manera puntual és la mostra física de l’intent d’una reconstrucció interior que, com més va, més costa d’entendre.

 Sí que hi ha una explicació correcta de l’itinerari físic que segueix el cos del David –que es desplaça a la sempre descobrible Girona perquè hi té part de les arrels familiars–, però el seu periple mental, al lector, li costa molt de seguir amb una mínima garantia que tot allò amb què especula per completar el relat té alguna cosa a veure amb allò que tenia el cap l’autor a l’hora de redactar. El final es produeix en un personatge entotsolat que ha esdevingut hermètic i incomprensible malgrat que, fins i tot, ha comptat amb l’evolució d’un personatge secundari que hauria pogut actuar com un mirall desencriptador.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s