El comandant Cousteau

Jacques-Yves Cousteau, el comandant Cousteau, l’home de la gorra vermella o, senzillament, el Cousteau (Cousteau a la Viquipèdia), va morir a París el 25 de juny del 1997. Han passat quinze anys i el seu nom encara és una referència viva gràcies a la feina que va fer.

Els seus hereus –literalment, els de la seva família– en segueixen el deixant, però no tenen l’empenta del seu predecessor, tot i que és just dir que els temps han canviat i que la bassa del mediambientalisme ha crescut però no tant com caldria: ara hi ha molts més peixos que hi neden i és més difícil treure’n el cap.

Els seus altres hereus –n’hi ha a carretades– sí que fan feina. Discreta, però de la bona, de la que serveix per a alguna cosa. Les converses amb biòlegs relacionats amb afers marins, tard o d’hora –més d’hora que tard– inclouen les referències a aquelles emissions televisives que en alguns indrets es veien en blanc i negre i que van marcar com a mínim un parell de generacions.

La biografia de Cousteau té punts foscos. Les seves accions i omissions durant la Segona Guerra Mundial encara no han rebut una sentència clara i unànime perquè encara no se n’han fixat tots els detalls. La seva gestió de l’Aquari de Mònaco no sembla destinada a rebre mencions honorífiques. N’hi ha més, d’ombres.

El comandant, però, formava part del relativament reduït grup de persones amb caràcter que tiren endavant amb les seves idees peti a qui peti. Si se’n surten, se’ls respecta sense mesura. Si s’estavellen, se’ls condemna sense pietat. Ell se’n va sortir. És indiscutible.

Prop de 130 reportatges documentals, provatures paracièntifiques com ara els experiments Precontinent al Mediterrani i el mar Roig, pionerisme en tècniques del submarinisme i de la filmació submarina, dignificació del gènere documental –El món del silenci i El món sense sol van rebre estatuetes de Hollywood el 1957 i el 1964, com també ho va fer el 1960 el curt d’acció Història d’un peix vermell–, assaigs mediambientalistes com ara les turboveles de l’Alcyone, campanyes de conscienciació avant la lettre… No és un balanç negatiu per a una persona de formació militar que va entrar al món de la Natura a través de les aigües de la Mediterrània.

El gran què de Cousteau? Entendre amb precisió el poder de les imatges, especialment el de les de la televisió, i posar-lo a treballar sense deturador.

Això fa que encara ara milions de persones siguin fills i filles del comandant. Catòdics del tot, però hereus insubornables.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s