Quinta essència de la novel·la

El retorn del soldat, Rebecca West. Viena Edicions, 2012. Pàgines: 143.

El retorn del soldat, malgrat la seva relativa brevetat, és un d’aquells textos que creen afició i que ha de formar part de l’obra llegida de tothom que és capaç d’apreciar la bona literatura. Si la concisió és lloable, l’obra de West ha de ser lloada. Si la convivència de forma i fons ha de ser harmònica, El retorn del soldat no desafina. Si una novel·la digna del passat del gènere ha d’explicar els fets i suggerir amb intensitat tot el que els embolcalla, la narració dels fets que fan trontollar la vida de tres dones i un home no deixa el gènere en una mala posició.

La base de la història, publicada per primer cop el 1918, és senzilla en extrem: durant la Primera Guerra Mundial, un anglès acabalat marxa a Europa a lluitar i deixa a casa la seva muller i la seva cosina. L’atac profund d’amnèsia que pateix com a conseqüència de l’esclat d’una bomba posa en contacte les dues dones amb una tercera, que pertany a una classe social humil i que, una quinzena d’anys enrere, havia estat relacionada amb l’home ara traumatitzat.

L’evolució dels fets es produeix en un termini raonablement curt de temps – l’autora no està per orgues– i això atorga a la novel·la un ritme que es veu enfortit per la també consistent exposició de les trames paral·leles, que són les que atorguen pes específic.

La Kitty, la Jenny i la Margaret són els noms de les tres dones que tenen en Chris Baldry, el militar amnèsic, com a element en comú. West, una periodista que també va exercir com a escriptora, crítica literària, autora de llibres de viatges i que va menar una vida plena en el sentit més extens de l’expressió, les caracteritza en funció dels seus interessos, entre els quals hi havia la reivindicació dels drets de les dones.

El-retorn-del-soldatAixí, Kitty, la més atractiva físicament, és també la menys valuosa i menys interessant com a persona. A l’altre extrem, hi ha la Margaret, que no ha tingut una vida senzilla però que ha pogut mantenir intacta la puresa de l’esperit. Entre l’una i l’altra, hi ha la Jenny, que fa de narradora i que és la que presenta un procés mental més complex. Les seves observacions sobre el capteniment de les altres dues dones i sobre la seva pròpia manera de plantar cara a uns fets que li resulten extraordinaris són punyents i serveixen West per deixar en negre sobre blanc algunes de les seves idees –revolucionàries en el seu moment.

El retorn del soldat, però, estén el seu valor més enllà de l’anàlisi de tres caràcters. Amb l’home amnèsic com a epicentre d’una presa de posició rotunda tot i que només apareix com una lleu insinuació, l’autora gosa reflexionar –de manera radical, però amb plantejaments sedosos– sobre l’eterna oposició que s’estableix entre la voluntat de l’individu i la conveniència d’emmotllar el caràcter propi en funció de les convencions socials. I se’n surt amb elegància, perquè cadascuna de les peces que posa en joc encaixa a la perfecció amb la resta.

Afegir als valors de la novel·la l’elegància de les descripcions, l’encert de les metàfores, la força de les comparacions, la potència de les imatges visuals que crea és equivalent a encimbellar el pastís amb la coneguda cirereta.

Comentari publicat al suplement Cultura d’El Punt Avui el 21 de juny del 2012: elpuntavui.cat/el retorn del soldat

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s