Viure a l’estil ‘txino’

L’home que calculava, de La Magrana, segons la coberta. L’home que calculaba, amb b de Barcelona, de la Magrana, segons la portada. Una nova relliscada en el terreny de les editorials catalanes, que, de tant en tant, demostren que són molt de la broma. No deixa de ser una anècdota –el sol ha seguit sortint cada dia–, però és una anècdota simptomàtica que confirma –en el cas que calguin proves físiques– una veritat gens oculta: fa temps que els llibres, abans de dur-los a la impremta, no se’ls mira ningú… La feina dels editors d’abans, que arribaven a discutir la posició d’una coma amb l’autor, pertany a la història.

És un fet general en el gremi de les arts gràfiques i de moltes de les activitats professionals que hi estan relacionades: de la mateixa manera que el vídeo va matar l’estrella de la ràdio, la implantació de la tecnologia digital s’ha endut per davant bona part de les feines que, abans, estaven en mans de persones responsables i amb formació. Com a exemple, l’ús bàrbar del Photoshop du al públic autèntiques aberracions.  Com a exemple, una càmera digital compacta en mans de qualsevol persona substitueix la feina de fotògrafs amb coneixements: tot plegat, la foto és per penjar a Internet…

La llista és llarga i ajuda a entendre la raó per la qual s’ha consolidat la creença, la convicció, que saber posar en marxa un programa informàtic equival a saber aprofitar-ne amb encert totes les seves possibilitats.

Aquesta manera de fer s’escampa com una taca d’oli: poder escriure qualsevol titada en una xarxa social o en un fòrum a Internet sembla avalar-ne la qualitat, la justifica. Això és fals, però sembla que no té gaire importància.

Aquest capteniment és la translació a la quotidianitat general del mecanisme que manté actius els txinos –els comerços regentats per xinesos–: el que s’hi ven no té gaire qualitat –o no en té en absolut–, però surt bé de preu i, amb sort, encara no s’haurà desmanegat en arribar a la primera cantonada. És un sentiment general –que no té res a veure amb la crisi econòmica– que contribueix al desballestament de l’escala de valors social.

Interessa comptar amb alguna cosa que faci el paper d’element valuós, que mantingui l’aparença. Amb això n’hi ha prou. L’exigència de qualitat pertany al passat. Per això la classe política la formen els personatges que la formen. Per això els bancs –i les caixes– actuen com actuen –amb impunitat–. Per això el Tribunal Constitucional té pendents de renovació tres dels seus membres des del novembre del 2010 i encara no ha nomenat el substitut del magistrat que va morir el 2008. Per això aquesta llista també és llarga.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s