Cal salvar Intereconomía

La crisi que tot s’ho endú devora els que l’alimenten a diari: paradoxalment, els mitjans de comunicació no deixen d’afegir tions al foc que els consumeix. En part, se’l mereixen, el càstig. Uns més que d’altres, és clar. I després hi ha els que, malgrat tots els malgrats, no haurien de desaparèixer. Ara que l’Estat de la Roja en tindrà de calents, no seria una cosa criticable que fes veure que no fa res i injectés una mica de calerons als irreductibles d’Intereconomía: aquest canal televisiu és una joia nacional –de la nació del brau– que no haurien de deixar que s’extingís.

Els d’Intereconomía –amb un expedient de regulació d’ocupació a disposició dels empleats i un deute d’uns 30 milions d’euros– tenen com a referent ideològic el fenomenal Federico Jiménez Losantos, a qui no cal presentar en públic. En aquest cas, els alumnes no han estat capaços d’estar a l’alçada del professor. Per això, Intereconomía, a la televisió, és un espectacle que es pot seguir des dels paràmetres de l’humorisme i que enllaça –i això és un mèrit que se li ha de reconèixer– amb la noble tradició de l’esperpent, una manera de fer i de ser que va rebre la consagració literària a Luces de Bohemia gràcies als bons oficis de l’escriptor gallec Ramón María del Valle-Inclán.

És del tot impossible prendre’s seriosament, per exemple, els debats sobre l’actualitat protagonitzats per quatre o cinc individus  que estan d’acord amb tot i que només es diferencien pel volum a què poden arribaren expressar-se oralment. De tant en tant, hi conviden alguna dona, potser perquè no sigui dit, i, també de tant en tant, algú que no és de la seva corda. En aquest cas, cal seguir amb atenció les expressions facials de l’aliè, especialment si es vol fer un màster accelerat en empatia a distància.

Els seus informatius, al seu torn, són un prodigi d’unidireccionalitat i d’excel·lència en la gestió de l’economia domèstica. A pams: no entrevisten ningú que no pensi com ells ni per equivocació –als dissidents se’ls esmenta a traves de filmacions d’agència mentre se’ls tracta com a draps bruts des de la locució– i, quan entrevisten algú –entrevistar en un sentit molt generós del mot– el fan parlar de tot el que se’ls acut, de manera que, en una edició, es pot arribar a veure la mateixa persona en tres o quatre talls pretesament informatius diferents. És extraordinari.

Per coses com aquestes i també per l’exclusió de les terres catalanes quan arriba l’hora de la informació meteorològica –és que són molt de la broma!–, Intereconomía no ha de desaparèixer.

Si tot això no és una argumentació prou contundent, cal tenir present La Raó Inqüestionable: en uns moments en què el sector de l’ensenyament pateix les conseqüències de l’incompliment del programa electoral del PP per part del govern Rajoy, mantenir activa Intereconomía és la mesura més bona que es pot trobar per tal que els estudiants de Periodisme sàpiguen amb precisió documentada que és el que no s’ha de fer mai de la vida en la professió. No és poca cosa.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s