Meravellosa impunitat

La impunitat és una condició reservada als privilegiats. La gaudeixen a benefici propi i l’espremen com a una taronja perquè tenen confien de manera absoluta en què no en sortiran esquitxats.

L’empara de la impunitat divideix la societat en dues parts: els que hi compten i els que ni tan sols poden arribar a somiar-la.

La batzegada general que fa tremolar les societats occidentals posa al descobert les vergonyes dels impunes. Debades. Uns dies d’exposició pública, controlada en bona part dels casos, i cap a casa com aquell que no ha fet res. En alguns casos, això és cert: la impunitat també té en compte alguns incompetents.

Els mitjans de comunicació –els massius i els de la xarxa– en parlen de tant en tant, de les gestes dels impunes. La informació més recent és força rodona: 100.000 milions d’euros. Es diu aviat. Un govern va optar per deixar a diari la feina per l’endemà. Els encarregats de fer rutllar les coses de la banca s’hi van afegir. La banca va decidir que podia pervertir el conegut lema d’en Robin Hood. El capital europeu ha desembeinat el torniquet per mirar d’evitar la seva pròpia gangrena. I no passa res. Tot plegat, en l’Europa de les Meravelles, un interès al 3 per cent no és res. Només hi haurà uns pobres més pobres i uns rics més rics. Res que no sigui normal.

La impunitat, és clar. La mateixa impunitat que ha permès construir a la cosa aquesta que en diuen Espanya, el 2007, 760.000 habitatges, els mateixos que es van fer, tots sumats, a França, Alemanya i Itàlia. La mateixa que va avalar la construcció, a València, d’un port que va costar 1.800 milions d’euros i que avui és inoperant. La mateixa que va encatifar la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, a Castella-La Manxa –500 milions d’euros per a unes instal·lacions en què els avions ni hi són ni se’ls espera. La mateixa impunitat que alimenta l’orgull d’aquells que fan trens de gran velocitat per mantenir la ficció que l’imperi en què mai es pon el sol té un melic hipercomunicat. La impunitat que permet jugar a reunir caixes amb inconfessats interessos especulatius com si es tractés d’un joc de construcció infantil.

Ha de ser tot un estil de vida, el de la persona impune.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s