Bankia i les promeses del PP

El cas Bankia i els serials sud-americans –i algun de català– aviat tindran alguna cosa en comú: la seva durada i la manera envitricollada en què es produeixen.

La intrèpida gestió que han dut a terme els responsables de les caixes i els bancs  que sectors del PP i ens i entitats afins van fer servir com a eina per al finançament de les seves alegres aventures especulatives passa factura. Lògicament. A Bankia i a tothom que contribueix econòmicament al sosteniment de l’Estat de la xaranga i la pandereta.

Ara com ara, la cosa puja a uns 23.000 milions d’euros, que són els que l’Estat espanyol, per decisió del govern Rajoy, farà aparèixer per art de màgia amb la intenció de no deixar els seus amb els culs enlaire. De fet, una de les primeres consideracions que es va afanyar a fer públiques el flamant president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, tenia com a protagonista el seu immediat successor, Rodrigo Rato. Segons el seu substitut, l’exvicepresident popular hauria hagut de fer front “a una situació molt complexa”. Caram. Pobre home…

El fet –salvar el soldat Bankia i no buscar les pessigolles als seus comandaments– no deixa de ser contradictori.

El PP, en la pàgina 34 del programa electoral amb què es va presentar a les eleccions del novembre passat, afirma –afirmava–: “Reforçarem i exigirem les responsabilitats pertinents a aquells gestors que hagin incorregut en una administració deslleial o negligent”.

Ara mateix corre per internet una llista de noms de gestors en què el PP  hauria d’esta interessat. S’hi esmenta, per exemple, Manuel Escribano, exdirector general de Caja Segovia, que es va prejubilar amb una pensió de 12 milions d’euros, i José Luis Méndez, exdirector general de Caixa Galicia, que se’n va sortir amb 11,2 milions d’euros.

N’hi ha més. I s’hi poden afegir cracs de les finances com ara Aurelio Izquierdo, de qui s’acaba de saber que, com a exdirector financer de Bankia, té dret a una indemnització de 14 milions d’euros. Preu per preu, sabates grosses…

El PP sí que ha anat a la idea amb la reforma laboral, el copagament sanitari, les retallades en la educació, les retallades en la sanitat, el perdó i la gratificació als evasors fiscals i l’enfortiment del centralisme decimonònic en el camp de les infraestructures.

En el cas Bankia, genera dubtes sobre la seva voluntat de mantenir l’embranzida reformista i ser fidel al seu programa electoral tot i que el què tragués de les butxaques i els comptes bancaris –locals o paradisíacs– dels mals gestors potser s’ho estalviarien les butxaques dels pobres ciutadans pobres que el van votar.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s