Una vida explicada

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 7 de juny del 2006)

Historia de mis calles, Francisco González Ledesma. Planeta, 2006. Pàgines: 450.

Ha de ser intensament satisfactori mirar enrere i adonar-se que s’ha viscut, estar a punt de morir i pensar: “Potser no he fet tot el que he volgut, però no ha estat gens malament”. Mirar enrere, a vegades, és una activitat productiva que s’enriqueix si és comparteixen els resultats: aquesta és una de les gràcies dels llibres de memòries sucosos, perquè dels trampolins cap a la santedat no se’n treu res, tret de l’avorriment.

Francisco González Ledesma ­ha posat dit a la tecla per explicar què veu quan mira enrere: el resultat d’aquesta evocació és Historia de mis calles, un relat en què els elements d’interès –que n’hi ha, perquè l’autor sí que ha estat el guionista de la seva vida– es presenten amb enfocaments i intensitats diferents, la qual cosa permet endevinar unes qualitats humanes que el to general de la redacció, lleument distant, no aconsegueix d’emmascarar.

Quan González Ledesma, a qui també es va conèixer com a Silver Kane en un de les moltes èpoques de la seva vida, fa la crònica de la seva feina com a periodista, fa passar a la primera línia narrativa l’anècdota i la constatació de fets: és una mirada nostàlgica que els col·legues que han conegut la manera de fer periodisme que ara ja no existeix compartiran íntimament –té raó quan assenyala la funcionarialització de la professió–  i que el lector general pot trobar simpàtica perquè els problemes de l’autor són els d’una persona que, com gairebé tothom, lluitat per trobar els seus llocs: feina, família, amistats, coneixements…

Historia-de-mis-callesAra bé, el més intens, el més engrescador, el més interessant, el més entendridor –i fins i tot el que fa justícia plena al gènere en què s’enquadra el llibre– es troba en els passatges en què es recorda una infantesa marcada per la Guerra Civil i per les seves conseqüències, que van ser nefastes per a tothom que no tenia manera de pagar-se una supervivència mínimament còmoda: és a dir, per al gruix de la població.

En aquest tram de l’evocació, González Ledesma universalitza amb destresa i convicció el fet de la infantesa, el de la innocència, el de l’aprenentatge dels mecanismes socials… Sòlid i, a la vegada, engrescador, el relat que l’autor fa de la seva infantesa és d’aquells que creen afició perquè en les seves paraules es percep la veritat viscuda. I un cop es coneix el nen, es fa molt difícil no acompanyar-lo la resta del camí.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s