El negoci de Facebook

Una de les notícies econòmiques de la setmana ha estat la sortida a borsa de Facebook, aquesta xarxa social que ha aconseguit crear la sensació que no formar-ne part i estar mort venen a ser la mateixa cosa.

La naixença del feisbuc ha estat explicada a bastament, pel·lícula a banda: com en tantes altres troballes vinculades a la informàtica, un equipament relativament senzill i una idea amb possibilitats van provocar la guspira que ha inflamat el planeta. A hores d’ara, se li atribueixen prop de 900 milions d’usuaris. Segons els seus responsables, cadascun d’ells –i sense comptar les entrades a través dels telèfons mòbils– s’hi passeja prop de 12 minuts i mig cada dia.

L’aparent bona salut del monstre en la seva relativament curta vida ha provocat reaccions de tota mena. Les conspiratives l’assenyalen com la mà negra de la CIA, que trauria profit de tota la informació que, possiblement amb massa alegria, hi aboquen els seus usuaris. Les que abjuren de les noves tecnologies l’assenyalen com una eina –una més– del procés d’idiotització global –a què no li cal ajuda, la veritat sigui dita–  i les tecnofíliques saliven amb cadascuna de les reformes amb què en Zuckerberg i els seus miren de munyir amb més eficàcia una vaca que no fa tanta llet com sembla.

El negoci de Facebook no té cap misteri: l’empresa posa el magatzem per a les dades i els usuaris n’omplen els prestatges amb informació personal explícita o implícita. Aquesta informació se sotmet a la mineria de dades i es ven als anunciants. Com a negoci, és rodó. Els usuaris se senten satisfets perquè o bé l’empren –amb seny– per mantenir amb facilitat el contacte amb persones remotes o bé n’abusen –sense seny– per fer saber al món sencer quines coses tan interessants passen a la seva vida, per tafanejar les vides alienes, per mirar de trobar parella, per excitar-se amb la quantitat d’amics virtuals que aconsegueixen… Bé, per tot allò que es poden considerar les titades del Facebook…

A l’altra banda de la pantalla, l’única cosa que preocupa els responsables de la xarxa és mantenir el volum d’usuaris i, per tant, la matèria primera que n’obtenen. Per això, l’estratègia comercial del Facebook té dues línies molt clares: comprar qualsevol altre servei que li pugui fer ombra i comprar qualsevol servei que consideri interessant i que encara no tingui. Així, Twitter forma part de Facebook, Instagram forma part de Facebook, Lightbox forma part de Facebook…. tal com fan HotPotato, Snaptu, Tagtile, Friend.ly, Gowalla i tantes d’altres.

Amb tot, Facebook no és el negoci més bo del món –virtual–. Els seus ingressos per usuari i any se situen en els 3, 14 euros (4,84 dòlars) quan serveis que li feien la competència els deixen a l’alçada del betum: Twitter té uns ingressos d’uns 23,5 euros de mitjana (uns 30 dòlars) i Instagram, d’uns 55 euros (70 dòlars). La quantitat d’usuaris no garanteix la seva qualitat a ulls dels publicistes. Això explica que les accions de Facebook no hagin pujat com l’escuma: la valoració mercantil de la companyia, fixada en uns cent mil milions de dòlars, ha estat notablement exagerada.

El futur immediat de Facebook no demana una bola de cristall si se’l vol endevinar. Zuckerberg ha demostrat a bastament la seva adhesió a les tesis de xoc propugnades per l’economista Milton Friedman: bàsicament, ataca aviat, amb tot el que puguis i amb tanta força com puguis. Per tant, els processos de mineria de dades aplicats als usuaris seguiran destil·lant tot allò que es pugui vendre dins –i fora!– del seu lloc web. És el seu negoci: Facebook no fa res més.

Quan arribi el moment en què la gent comenci a plegar veles –els excessos acaben passant factura: MySpace ho sap i Facebook també: els tres primers mesos del 2012 no han permès llançar coets–, és més que probable que s’ofereixi un servei alternatiu net de publicitat i teòricament privat pel qual es farà pagar una quantitat assumible que la companyia rebrà com a ingressos directes. Serà interessant, aleshores, comprovar quantes persones estan disposades a pagar per seguir vives. Vives a la xarxa, és clar.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s