Poca Caixa, massa banc

Temps era temps, la Caixa era una entitat en què es tenia la sensació que s’hi podia confiar. Després que va esborrar de la fesomia urbana la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, la Caixa va passar a ser el gran referent català en l’àmbit de l’estalvi. Fins aleshores, el seu nom oficial era Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. A partir d’aquell moment, va ser la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, la Caixa. Potser el nom no fa la cosa, però el cert és que la vellesa ja havia caigut per la borda.

La Caixa, governada amb fermesa, va fer via i va arribar a establir-se com un poder real, fins al punt que ningú no en parlava malament perquè tothom –partits polítics, artistes i intel·lectuals, la fauna subvencionable en general– en depenia. En certa manera, mantenia la mateixa aurèola d’inviolabilitat que ha acompanyat fins fa poc  ala família borbònica i infonia el mateix respecte que aconsegueix la Màfia en les obres de ficció. La llei del silenci té moltes modalitats: amb una mà –les activitats de l’Obra Pública– tapava el que feia l’altra –el seu capteniment com a banc no gaire amable malgrat la seva naturalesa estatutària.

Aquesta setmana, els Mossos d’Esquadra han tingut feina a la Diagonal en la cruïlla amb la Gran Via de Carles III: les torres negres de la Caixa han posat el teló de fons a una protesta del moviment 15M, que identifica la Caixa –CaixaBank, si cal dir les coses pel seu nom– com a actor destacat en el drama socioeconòmic actual.

El 15M no ha estat l’únic moviment ciutadà que ha ocupat la rodalia de les torres negres. Fa relativament poc, la zona la van ocupar una gran quantitat de persones jubilades que han estat víctimes de la voracitat i l’avarícia d’una entitat que ja és molt poca Caixa i –comparativament– massa banc: la que havia estat Caixa de Pensions per a la Vellesa i etcètera no va tenir problemes de consciència a l’hora d’oferir als clients de tota la vida participacions preferents que després ha gestionat a la seva pròpia i insensible conveniència per retenir el capital i fer uns bons números a l’hora de quadrar comptes.

Que CaixaBank hagi pressionat ara els mitjans de comunicació per evitar que se l’esmenti en les informacions sobre la protesta del 15M no sorprèn. És estúpid dir-ho així, però segueix tenint –ell sí– la clau de la caixa.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s