Tristesa melosa

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 22 de febrer del 2007)

El llaurador d’aigües, Huda Barakat. Traducció de Graciela Vallet. Pagès editors, 2006. Pàgines: 192.

El Líban, el país àrab que va arribar a estar considerat com la Suïssa del Pròxim Orient abans que una de les guerres civils que l’ha solat posés fi a un període de convivència intercultural que queda com a exemple d’un món possible, és l’escenari d’El llaurador d’aigües, un relat estrany que acosta als lectors una autora, Huda Barakat, i una literatura, la libanesa, que no tendeixen a estar en la primera línia de l’actualitat cultural malgrat els aires de multiculturalitat i mestissatge amb què es camina amb passa incerta en aquest encara tendre segle XXI.

Llegir amb ulls occidentals aquesta obra de Barakat suposa, en certa manera, un repte: la cadència de la seva expressió, els elements que posa en joc a l’hora de narrar, la sensualitat densa, lluminosa i dolça de les imatges que aconsegueix construir amb paraules, l’esperit profund i inexplicat però present dels personatges que posa en dansa, tot plegat, desemboca en un món aliè però imaginable, vagament reconeixible i, sobretot, trist malgrat la il•lusió per la vida que sobrevola els mots.

Una narració pausada, que en segons quins trams es desenvolupa amb un ritme que posa a prova la paciència, posa en negre sobre blanc els dies de Nicola Mitri, un jove que, des de sempre, ha estat relacionat amb els teixits. La capacitat de les teles a l’hora de vestir, d’amagar, de realçar, d’emmascarar, de repel•lir, de seduir, de produir-se amb eficàcia en funció de l’habilitat de la persona que les tingui en les mans troba un ressó en alllò que ha de fer el protagonista quan es veu abocat a maldar per la supervivència pròpia un cop la guerra civil posa el seu món de cap per avall.

Amb la mateixa parsimònia deliberada i professional amb què un comerciant enamorat de la seva feina prepararia una peça de tela per mostrar-la a la clientel•la, Barakat descabdella la història d’aquesta víctima de la follia humana que sotmet els individus a la dictadura de la irracionalitat. El llaurador d’aigües –potser el títol delata a la perfecció la impossibilitat de la utopia– és un text atípic que té la immensa virtut de romandre en la memòria del lector –i de mantenir el seu misteri melós– molt de temps després que les mans han desat el llibre a la pila dels llegits.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s