Eficàcia extrema


(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 14 de juny del 2001)

Draps bruts, David Lodge. Traducció d’Albert Torrescasana. Anagrama/Empúries, 2001. Pàgines: 160.

Llegir Draps bruts pot provocar en el lector amb vocació d’escriptor sensacions d’enveja envers el seu autor, David Lodge, en haver-se adonat del volum d’informació que insereix en una obra de to i presència física modestos. Per la seva banda, el lector sense vocació d’escriptor no hauria d’haver romàs insensible al món petit que crea l’escriptor britànic per descriure, amb un grau de subtilitat adient, alguns dels comportaments humans que assoleixen, en ser extrapolats, la categoria d’universals.

Lodge, un professor de literatura anglesa que ha fet fortuna en el món de la creació literària a causa de la seva eficàcia en el control dels mecanismes de l’humorisme satíric, explica en l’epíleg les raons i el procés dut a terme en la transformació en novel•la d’una obra de teatre pròpia. Certament, el text resultant no amaga la seva gènesi teatral, però això no  hauria de ser percebut com un demèrit. Ben al contrari, les petites pinzellades d’ambientació que hi introdueix l’autor cedeixen de manera manifesta el protagonisme al ritme, àgil i engrescador, que marquen els diàlegs. La participació que arrodoniria la caracterització dels personatges, com en moltes altres obres, és deixada a la discreció del lector.

La bastida argumental és força senzilla: un matrimoni –ell, Adrian Ludlow, escriptor; ella, Eleanor Ludlow, ceramista– que ha rebaixat el ritme de vida rep la visita d’un amic –Sam Sharp, escriptor esdevingut guionista televisiu– amb qui es relacionen des dels anys de la universitat. L’amic –un triomfador, segons els cànons socials que imperen ara– ha estat víctima d’una entrevistadora salvatge –Fanny Tarrant– i la trobada produeix un pla de revenja mediàtica en què Adrian s’implica. A partir d’aquest punt se succeeixen unes giragonses que s’aparten dels camins de la previsibilitat sense caure en la sorpresa gratuïta i aclaparadora i que marquen el punt final a través d’un aquells fets d’abast internacional –l’estavellada parisenca de Lady Di, altrament coneguda com a Diana Spencer, princesa de Gal•les– que obliguen a adequar les escales de valors.

En aquest quadre, l’autor de textos com ara Teràpia, Notícies del paradís, Bona feina, Intercanvis i L’art de la ficció –alguns dels quals han arribat al món de la televisió– juga a proposar reflexions sobre fets diversos –la creació i la crítica literàries, la qualitat de les propostes televisives…– i els tòpics que els acompanyen –les capelletes de crítics, criticats i criticables, l’hermetisme sectari dels grupúsculs autoconsiderats d’elit…–. Els objectius, però, no abasten només els àmbits esmentats: Lodge obre la porta als clarobscurs de la naturalesa humana quan apunta cap a misèries humanes com ara la fatxenderia, la inseguretat, la revenja i la covardia, entre d’altres.

La posada en escena de tots aquests elements a través d’uns diàlegs indiscutiblement eficaços posa el lector en una situació en què queden al descobert les febleses de la conducta humana per bé que l’autor no s’hi rabeja fins al punt de transformar les seves criatures en ninots. Precisament, la credibilitat que es desprèn dels comportaments descrits els atorga la força necessària per impactar –suaument– el lector, que pot reconèixer en ells qualitats humanes prou properes per sentir-se integrat en una trama que aposta per posar en evidència les mentides petites, les convencions minúscules però necessàries amb què es creen les pantalles que permeten superar la infelicitat omnipresent del dia a dia i emmagatzemar-la sense atabalar-se gaire, sempre que ningú no et trepitgi l’ull de poll, per descomptat.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s