Benvinguda al PP Català

El PP a Catalunya s’anomena PP Català des d’aquest cap de setmana passat. És una molt bona notícia per a Catalunya.
El PP forma part, juntament amb Ciutadans per Catalunya i amb bona part de la família socialista, del front espanyol que, des del nord-est de la Península Ibèrica, té clar que el seu epicentre existencial és Castella i la pàtria de la seva nació, Madrid.
Aquesta condició de partit espanyol no la perdrà en cap cas el PP Català. No li fa cap falta: la seva intenció no passa pel secessionisme en relació al seu partit. Més aviat al contrari: segons com, la seva funció té més a veure amb el quintacolumnisme, una activitat sobre la qual pot aprendre molt i més si es fixa en la història recent del partit a què vol superar –per la dreta, per descomptat– en presència al Parlament de Catalunya, un PSC que, en haver perdut bona part del poder –i dels ingressos corresponents– sembla no saber si vol tocar els quarts o les hores.
L’objectiu del PP Català és la conquesta del sector espanyol del PSC, el que sempre vota a les estatals i les municipals i es queda a casa quan toquen les catalanes perquè no són cosa seva.
Si la intrèpida Sánchez-Camacho reïx en el seu ambiciós objectiu, ajudarà de manera extraordinària a clarificar el panorama català, a visualitzar-lo més enllà de qualsevol dubte. Els catalans per una banda, exercint l’habitualment noble, generalment inútil i encara del tot estèril resistència, i, de l’altra, els espanyols, entestats a fer veure que Espanya estima Catalunya tot i que fa tres-cents anys que només la vol per al que l’interessa –els diners. La radicalitat aporta una certa claredat.
Aquesta situació pot ser important si, finalment, els catalans es treuen la son de les orelles. Caixa o faixa. Catalunya o Espanya. Perquè l’allau recentralitzador que du a terme el més impopular dels partits penja com una espasa de Dàmocles sobre el país de les quatre barres. I els homes i dones de Rajoy ja han deixat clar que sí que hi ha diners per pagar trens de gran velocitat a Galícia, per pagar el PER als andalusos, per mantenir l’exèrcit i la Corona lluny de l’abast de les tisores i que, a canvi, no n’hi ha per pagar a Catalunya el que se li deu.
La torna: queda entès que, si Catalunya no lluita pels seus drets, es mereixerà qualsevol cosa que li pugui arribar a passar.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s