Urdangarín, el Negociant

Els diaris expliquen que Iñaki Urdangarín i el seu exsoci –ex?– Diego Torres han ofert un pacte a la Fiscalia que els té en el punt de mira pels seus presumptes negocis fraudulents a càrrec dels diners públics. Això dels pactes amb la Fiscalia surt molt a les pel·lícules, especialment a les que parlen de corrupció financera.

Les informacions publicades apunten que el pacte proposa l’assumpció de culpabilitat dels encara presumptes corruptes a canvi d’una condemna inferior als dos anys: així l’un i l’altre es podrien estalviar una estada a la presó amb totes les despeses pagades. Se’ls agraeix que no vulguin empitjorar l’estat dels recursos públics.

A més, diuen que tornaran els diners que van aconseguir amb els seus negocis i que hi afegiran tres milions i mig més d’euros com a compensació per les molèsties… o perquè els preocupa que la xavalla els faci malbé les butxaques dels pantalons.

Sembla que els responsables de la lluita contra la corrupció en l’àmbit judicial veuen bé la proposta –menys feina, menys escàndol públic, menys greuge per a la Corona borbònica i per a les institucions en general–, però demanen que els diguin on han amagat els calerons. Per fer net i per mirar de quadrar els comptes després de fer quadrar el duc de Palma.

No causarà sorpresa que l’operació Allibereu l’Iñaki segueixi endavant. Joan Carles de Borbó, en fer la guerra pel seu compte, ha deixat la monarquia en una posició molt delicada. D’altra banda, la Casa Reial és com totes les cases: s’estima més rentar-se ella mateixa els draps bruts… Va ser per això que el rei caçador va dir fa uns anys al gendre que plegués veles perquè el vent estava pujant… El gendre, però, no li va fer cas: els joves, ja se sap, tan ambiciosos… I com que, de fet, el sogre no sabia res de res i ni tan sols tenia sospites…

A fi de comptes –dels d’aquí i dels del fora– i atesa la seva trajectòria internacional, amb Washington com a quarter d’hivern, Urdangarín podrà ser un duc de pel·lícula i triar si diu allò de “negocis, com sempre” o allò altre que es va fer famós gràcies a la trilogia d’El Padrí: “No és res personal, només són negocis”. Mentre no afegeixi “seguim per al bingo”…

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s