(No) pagar peatges

Prou Peatges No Volem Pagar (proupeatges.cat) promou des del Facebook i des d’altres xarxes socials una acció que segurament pujarà la temperatura reivindicativa de l’1 de maig vinent, en què es fa festa perquè és el Dia dels Treballadors –dels pocs que van quedant.

La convocatòria preveu com a punts de trobada les següents àrees de peatge a Catalunya i al País Valencià: Vilassar, autopista C-32 (en els dos sentits); Martorell, autopista AP-7 (sentit Barcelona); Mollet, autopista C-33 (en els dos sentits); Manresa, autopista C-16 (en els dos sentits); Girona Sud (Sortida); Figueres Sud (Sortida); Túnels del Garraf (en els dos sentits); Amposta- Deltebre (Sortida); Ulldecona-Vinaròs (Sortida); Algemesí (Sortida); Sagunt-València (Sortida) i Castelló (Sortida).

L’acció té una durada prevista de tres hores i hauria de començar a les 12 del migdia. Com que l’associació promotora ha fet la convocatòria a la llum pública i tot fa preveure que obtindrà una més que bona resposta, serà interessant comprovar la quantitat d’agents de l’ordre públic que s’acosten als punts de peatge en prevenció d’allò que pugui arribar a passar. No es pot deixar de banda que hi tinguin molta presència els experts en captació d’imatges per si després cal obrir un nou lloc web.

És significativa, aquesta acció de protesta, i harmonitza amb acords majors amb un sentiment d’indignació general que augmenta cada vegada que apareixen noves dades que demostren que el greuge comparatiu no és una falòrnia.

Qualsevol que hagi fet en cotxe uns quants quilòmetres per Espanya haurà comprovat la quantitat de trams d’asfalt que només serveixen per a homenatjar les constructores que van cobrar per fer-los i, presumptament, les butxaques que es van engreixar a conseqüència d’una dieta rica en amiguisme. La dels aeroports i la dels trens d’alta velocitat són pel·lícules de temàtica similar.

La totpoderosa Abertis, que té en marxa una operació a Xile i al Brasil que la convertirà en la líder mundial de concessions d’autopistes, amb més de 7.500 quilòmetres per facturar, no té gaire pietat del que va ser el seu camp d’entrenament –Catalunya– i demana a les administracions –la Generalitat de Catalunya– que protegeixi els seus drets. Ho fa després de comprovar que el vent no bufa a favor dels seus interessos i de començar a témer que la taca d’oli s’escampi.

Amb els polítics més val no comptar-hi. Institucional, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, diu que entén la protesta perquè la queixa és raonada, però que no es poden permetre els incompliments. És irònic, molt irònic, que això ho digui, precisament, un polític.

Recoder no és l’únic que fa figa a l’hora de fer costat els catalans –gratuïtes expressions de misericòrdia a banda–. L’Ara té penjada al seu lloc web una peça amb una llista amb famosos i coneguts. Atenció als punts 3 i 10 –Anna Simó i Oriol Junqueras–: #novullpagar, en 15 noms i cognoms.

La metàfora que acompanya l’acció de l’1 de maig vinent a les autopistes dels Països Catalans és òbvia: una Catalunya conductora discriminada i espoliada –sobretot si ha de creuar els túnels del Garraf– diu prou als peatges de les autopistes. Si aquestes vies ràpides catalanes van fer de camp de proves per a Abertis, potser ara poden fer de camp de proves per a alguna empresa –nacional– de més abast: només cal pensar a deixar de pagar una altra mena de peatges.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s