Cristóbal Montoro ‘Serramecànica’

La manera de fer de Cristóbal Montoro, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid i catedràtic d’Economia Aplicada (Hisenda Pública i Dret Tributari) de la Universitat de Cantàbria, demostra que si bé és segur que cal tenir cap per a la cosa dels estudis, per fer de ministre no es necessita cap destresa especial. Confirma així el que se sospitava des que Zapatero posava i treia figuretes de la caseta de nines que era el seu govern i que té continuïtat amb la ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báñez, llicenciada en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials i que, segons el web de la Moncloa, mai ha tingut una vida professional a la vida real, fora del PP.

El PP es presentava a les eleccions generals passades com la gran esperança blanca del poble peninsular. Tot mentida, és clar.

Una part del seu engany només va funcionar en aquelles ments predisposades a deixar-se entabanar. Tot i que Mariano Rajoy proclama sense que li caigui la cara de vergonya que tots els espanyols formen part d’Espanya, el PP només té en compte la seva pàtria, antigament disfressada d’una, gran i lliure. Mentir surt de franc i el programa electoral és un acudit.

L’altre part faria riure si no fos que fa plorar. La capacitat gestora de Montoro i els seus companys presumptes experts en la cosa dels números, tenyida de perversitat ideològica, és d’una simplicitat estemordidora.

D’una banda, hi ha els intocables. Sota l’influx del gran poder –els mercats i els seus portaveus (Lehman Brothers, Standard & Poor’s, Moody’s…)–, els poders locals –l’Església, l’exèrcit, les classes altes– se’n surten amb un parell d’esgratinyades. En la bugada dels pressupostos del 2012, perden algun mocador, però mantenen la integritat quant a coixineres i llençols. I per estalviar maldecaps i problemes, les dotacions del PER andalús i els sous dels funcionaris estatals es miren però no es toquen. Espanya són tots, és clar.

De l’altra, hi ha la xurma, que potser no és innocent però que sí que està desarmada: les classes mitjanes, les baixes i el quart món. La llista d’afectats és llarga: estudiants, pensionistes, aturats, treballadors a qui es rebaixa el sou, contribuents a qui es fa pagar més impostos, malalts a qui es fa pagar medicaments i transports, tothom que paga una factura per consum d’electricitat… S’acaba abans si es diu: “Tots”. Potser el ministre del ram té com a films de referència Eduard Manstisores o potser és que busca un paper en el projecte amb què es durà a les sales La matanza de Texas (The Texas Chainsaw Massacre) en 3D.

Si això és tot el que saben fer de bo en Montoro i els seus encorbatats companys i les seves vestitjaquetades companyes…

I, aleshores, la hipocresia: es treu a passejar el fantasma de la intervenció –no hi ha límit en l’ús de les eines de fer por– i es preparen les cortines de fum: que el govern espanyol activi ara una comèdia bufa amb ETA com a coprotagonista demostra que encara en tenen alguna de grossa al pap i necessiten distreure encara més. Que el Reial Madrid aconseguís la desena els hauria anat molt bé…

Per a Catalunya, tractament especial: si ressusciten l’esperit dels Papers de Salamanca, és que els catalans rebran dues vegades. Cops i bastonades, és clar.

Roman intacta la curiositat sobre el moment en què tot farà un pet com un aglà.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s