Ja hi som, ja ho estem

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI l’11 de gener del 2006)
La verdadera historia del Club Bilderberg, Daniel Estulin. Traducció d’Ignacio Tofiño i Marta-Ingrid Rebón.  Bronce/Editorial Planeta, 2005. Pàgines: 296.
George Orwell ja va explicar a 1984 com seria la societat del futur. És evident que el dibuix lineal que va presentar no coincideix fil per randa amb la manera en què es produeix ara la bastida de la convivència, però sí que va encertar a l’hora d’imaginar un model format per masses dirigides de manera fèrria en què les persones havien perdut la condició de la individualitat.
El 1984 d’Orwell ha esdevingut una realitat, que es manifesta sota la disfressa de la felicitat que sembla que s’aconsegueix amb la consecució d’unes estètiques –reformulades de manera cíclica– i amb la possessió d’uns béns –cotxes, mòbils, roba…– que estan determinats per les necessitats de les grans corporacions multinacionals.
El que s’ha de semblar i el que s’ha de tenir si es vol existir socialment arriben a l’aparador de la comunicació de masses  a través d’una publicitat que ha abandonat de manera progressiva el recurs a la intel•ligència en benefici dels missatges primaris en què el mamellam de les femelles i la família perfecta són dos dels reclams més utilitzats.
Aquesta realitat oculta sota un capa de vernís no gaire gruixuda esdevé evident a poc que es grati la superfície de glaç trencadís en què els nostres dies llisquen sense solució de continuitat.
No fa falta ser un Sherlock Holmes de la sociologia per veure arreu –a les cares de la gent!– que la cosa no rutlla per més voluntat d’autoengany que s’hi vulgui posar. I això fa que sigui un pèl sorprenent el to que empra Daniel Estulin a La verdadera historia del Club Bilderberg, una mena d’assaig amb què pretén alertar el món sobre els perills d’una mena de dictadura il•lustrada amb què un grup selecte de personatges poderosos –els bilderbergers– volen dominar el món. Però si el món ja està dominat, home!
Les grans multinacionals, els grans bancs, les empreses dedicades a la fabricació d’armament, les empreses dedicades a la comercialització de l’energia –entre d’altres!– no són pas germanetes de la caritat! Si només cal tenir en compte, per exemple, la guerra quasi mafiosa amb què les elèctriques i les gasistes es foten els clients les unes a les altres!
És obvi que tot el muntatge en què es basen les societats occidentals i les occidentalitzades actuals és un artefacte d’il•lusions que fa passar la gana però que no resol la fam. Si tot allò que es promet a les persones és cert, per què n’hi ha tan poques que se sentin, de veritat, a gust amb la vida que menen? Estúpids, autèntics ases dels cops, treballem per al dimoni i no suportem les nostres cares en els miralls.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s