Les frases fetes semblen cosa de l’antigor, però, com que en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones, la seva vigència sembla força indiscutible.
Uns exemples:
– Tal faràs, tal robaràs. La desaparició de la t ja ha estat notificada als Mossos d’Esquadra, que tenen en compte els sospitosos habituals.
– Tocar el dos. Es demostra l’avantguardisme tecnològic del català: aquesta va ser la frase en què es va inspirar Bill Gates a l’hora de batejar el seu sistema operatiu.
– Posar bastons a les rodes. La frase feta constata la importància del tunning a Catalunya des d’èpoques remotes. En aquest àmbit, la influència del disseny arriba fins a l’extrem de comptar amb la frase oportuna per a les remodelacions de resultats indesitjats: fotre el carro pel pedregar.
– Salut i força al canut. Un clàssic del tot vigent: salut, perquè si algú s’ha de refiar de l’ICS, ha begut oli, i força al canut, perquè els pocs diners que es puguin tenir, més val tenir-los a mà que no pas al banc, no sigui cas que se sigui víctima d’unes hipotètiques atencions preferents .
– Qui dia passa, any empeny. Conjuntament amb “Tal dia farà un any”, una deliciosa mostra de l’esperit útil amb què plantar cara a les incidències de la quotidianitat i a les coses de l’anar fent.
– Escampar la boira. Activitat a què dedica ara el seu temps una gran part de la població antigament contractada.
– Preu per preu, sabates grosses. Això era abans; ara, si s’arriba a unes espardenyes fabricades a la part de més enllà de l’Extrem Orient, encara gràcies.
– D’on no n’hi ha, no en pot rajar. El conseller Andreu Mas-Colell té un màster sobre aquesta interessant matèria conceptual. La resta de la població també el té.
– Pagant, Sant Pere canta. Les últimes notícies indiquen que Sant Pere es ven el micro per falta de contractació.
– Qui té dos i gasta tres, queda sense res. Qui gosa desacreditar les frases fetes si n’hi ha algunes com ara aquesta?
– Brams d’ase no arriben al cel. I pel que fa a la reforma electoral, el més calent és a l’aigüera…
– Bufar i fer ampolles. Eren altres temps, és clar… Ara, només per bufar, ja cal complir un fotimer d’impresos, fer moltes cues i ensabonar algú per si les vies oficials fan figa.
– A tu t’ho dic, Joan, perquè m’entenguis, Pere. Actualitzada, aquesta frase vindria a ser “A tu t’ho dic, Alícia, perquè m’entenguis, Mariano”.
