De Cospedal no entén Mas

Artur Mas, com a president de la Generalitat de Catalunya, és posa un pèl reivindicatiu perquè la caixa no quadra al final de la jornada i perquè sap, com tothom, que la cosa només rutlla si hi ha salut i força al canut. (Nota pedant: un canut era una bossa més o menys cilíndrica i allargada en què, en el seu moment, les persones que tenien monedes, les hi emmagatzemaven; per tant, tenir força al canut comportava tenir la bossa ben plena –de monedes–. A partir d’aquí, les interpretacions són lliures…)

Així, el dia de Sant Jordi, Mas exposa idees que ja fa dies que treu a relluir: “El fet que Catalunya tingui una hisenda pròpia, això vindrà en qualsevol cas” i “Anar cap a la sobirania fiscal de Catalunya és un camí inevitable, perquè suma grandíssimes majories dintre de Catalunya. Aquí no hi ha esquerdes de país”.

Sovint s’acusa CiU d’escapolir-se de l’escomesa. Com que la política és el que és –fins que algú buidi la cisterna–, res no és segur, però el cert és que les paraules de Mas s’entenen amb facilitat. Són clares i catalanes.

La física ho deixa clar: qualsevol acció genera una reacció. Una part de la reacció du el nom de Maria Dolores de Cospedal, presidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i secretaria general del PP. De Cospedal considera que “Mas ha d’explicar què vol dir quan afirma que la sobirania fiscal arribarà amb acord o sense acord amb l’executiu espanyol”.

Que no sigui que Mas vol dir que “la sobirania fiscal arribarà amb acord o sense acord amb l’executiu espanyol”…

Quant a l’exigència decospedaliana de més aclariments, res no fa pensar que el president de la Generalitat de Catalunya no sàpiga que el poble que administra n’està fins al capdamunt d’unes quantes coses, com ara:

– de finançar l’Estrella de la Mort que té el centre físic a Madrid.

– de veure com l’Estat només respecta les lleis quan afavoreixen Castella i les seves àrees subordinades.

– de comprovar que aquell lema d’Una, gran i lliure que acompanyava la cara de Franco a les monedes no el fan servir només perquè l’estètica de l’euro no ho permet.

– d’assumir que la paraula dels governants espanyols té menys valor que un bitllet de 0,5 cèntims d’euro.

– d’estar fart de conviure amb uns melangiosos irredempts d’un imperi que van deixar que es podrís a base de pura incapacitat intel·lectual.

– de saber que, a la vida, o segueixes o et segueixen i que el que cal és seguir el camí propi.

– de conviure amb aixecacamises professionals…

– de… i de… i de… i de… ad infinitum.

Fa la sensació que Mas, càlcul polític a banda, va parlar amb claredat. De fet, De Cospedal sembla ser l’única que no el va entendre…

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s