L’encís dels mots

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 22 de març del 2006)

A paraules em convides, Ramon Solsona. Columna, 2005. Pàgines: 200.

Fa lleig i fa de mandrós, però, per fer justícia a la deessa Practicitat, cal deixar dit que un molt excel•lent comentari d’A paraules em convides ja el fa l’autor en la introducció del llibre. I que, de fet, amb allò que ell deixa dit i molt ben dit, ja n’hi ha prou per fer-se’n una idea, tot fullejant les primeres pàgines del llibre en una llibreria, i per decidir que sí, què caram!, per què no?, i comprar-lo.
Perquè A paraules em convides no és una novel•la que sotmeti un seguit d’històries i de personatges al judici del lector. El llibre és un recull de textos, intervencions, testimonis, opinions i consideracions que sorgeixen de l’espai radiofònic Joc de paraules, una secció que comandava Solsona dins El matí de Catalunya Ràdio, el magazín que té com a mestre d’orquestra Antoni Bassas –ara, aquí, es podria parlar amb comoditat de la utilitat dels mitjans de comunicació públics, però no es farà: avui no toca.
Solsona explica el procés de gestació dels llibres, la mecànica del seu funcionament i, com de passada, però amb una elegància enyorada en el discurs intel•lectual, avalua el català, aquest malalt perpetu la sort última del qual admet apostes de tota mena.  I després de la introducció, com és lògic, hi ha el cos principal del llibre, en què es comenten expressions, orígens de mots i circumstàncies i polèmiques que afecten l’idioma… Un calaixet de sastre que fa de molt bon remenar…
Ara bé, a més d’agrair la feina feta a Solsona i a tothom que, amb la seva intervenció en el programa d’en Bassas, va contribuir a A paraules em convides, és bo deixar constància que allò que també fa l’autor de títols com ara Figures de calidoscopi i No tornarem mai més és obrir de bat a bat la porta a través de la qual s’arriba a aquell estat de somieig que fa que les paraules esdevinguin persones, que cada mot tingui una història a explicar, que les relacions entre alguns uns i alguns altres siguin tenses i que, en canvi, n’hi hagi d’altres que s’acoblen amb naturalitat. Tenir a casa A paraules em convides és tenir l’oportunitat de donar-hi cops d’ull engrescadors i aprendre coses noves, però, sobretot, és tenir l’oportunitat de recuperar la fascinació embadalidora, tendre i desarmant a què un es va sotmetre quan va aprendre el mot antaviana.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s