Els taurons són les víctimes

La televisió esbomba amb insistència la mort d’un surfista a Sud-àfrica com a conseqüència d’un incident amb un tauró. Per afegir dramatisme a la cosa, la televisió rebla el clau: és la segona mort d’aquesta mena que es produeix aquest any. Per sort, els de l’emissora tenen en Tomàs Molina, que ja els ha explicat que els eclipsis no són signes inequívocs de la fi del món.

La mort de David Lilienfeld, de 20 anys d’edat, és tant lamentable com qualsevol altra mort innecessària que es produeix de manera prematura. Això és indiscutible. El que sí que és discutible és la reacció de la autoritats pertinents: per preservar la integritat dels banyistes i els surfistes, pensen a instal·lar una xarxa de protecció, un giny que només ha demostrat la seva efectivitat a l’hora de matar innecessàriament i inútil taurons de qualsevol espècie, dofins, tortugues, mantes, bots i peixos espasa, entre d’altres espècies marines.

Si prosperen aquesta mena de reaccions tan assenyades, tan empàtiques amb el fet que l’espècie humana és la que envaeix al mar, arribarà el moment en què no es podrà anar en cotxe ni en bicicleta perquè ningú no prengui mal en un accident; en què només es podrà caminar en àrees sobre les quals no hi hagi res que pugui caure al cap dels vianants; en què tots els productes alimentari es vendran en forma de puré per evitar que els consumidors s’ennueguin… Etcètera.

Quant als incidents amb els taurons, no cal patir. Segons dades del 2006, aquell any es van pescar 750.000 tones de tauró arreu del món –la flota espanyola té el trist honor de ser la responsable de la meitat de les captures–. En bona part dels casos, se’ls pesca per tallar-los les aletes. Un cop tallades, l’animal se’l llança altre cop al mar, on morirà ofegat. D’això se’n diu finning. Això sí, el negoci de la venda d’aletes de tauró va vent en popa i, per tant, aviat es podrà parlar de la possible extinció de l’espècie. Mort el gos, morta la ràbia.

Mentre això no es produeix, la solució de l’homo sapiens als incidents amb els taurons és tan senzilla que sembla mentida que ningú no hi hagi pensat abans: primer, s’asseca el mar. Sencer. Que no en quedi ni gota. Després, a tocar d’on hi havia la costa, es fan unes piscinetes. Hauran de tenir un terra que no rellisqui i només podran tenir un parell de pams de fondària. Això, definitivament, posarà fi a tots els problemes que pateix l’espècie humana per culpa dels desconsiderats habitants del mar.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s