Descafeïnat per a tots

La política desestatalitzadora del PP té a favor la situació econòmica actual: la necessitat de combatre el dèficit públic atorga un aval a propostes que tenen com a objectiu aprimar l’Estat allà on més convé als governants actuals.

Els dirigents populars s’han manifestat sovint en contra del que anomenen televisions autonòmiques i, allà on han pogut, se les han tret tant de sobre com han pogut, bé a través de la privatització parcial, bé a través de la subcontractació d’empreses de comunicació privades amigues. Els ecosistemes comunicatius del País Valencià i de les illes Balears han estat afectats per aquesta política.

Decidit a tapar forats sense molestar el gran capital, el gabinet Rajoy prepara un nou assalt a l’existència de les televisions públiques.

La mateixa setmana en què la popular i demagoga Esperanza Aguirre ha demanat el desmantellament del que es coneix com l’Estat de les Autonomies –el lema “una, gran i lliure” encara és viu, especialment pel que fa al primer dels tres mots–, es fa saber que el govern estatal prepara una nova llei general relativa a l’activitat audiovisual en què es permetrà la privatització parcial o completa de les televisions autonòmiques.

La justificació que es dóna té a veure amb els diners: es considera que no té sentit dedicar recursos públics al manteniment d’aquesta mena d’emissores, que, en bona part dels casos, no deixen de ser criatures artificials hereves de la tesi del cafè per a tots que va obligar a inventar banderes i himnes a regions que mai havien somniat a pujar de categoria.

La extensa presència del PP en els òrgans de govern autonòmics –arreu si es descompta Andalusia i es té en compte que Catalunya i el País Basc només són autonomies en el sentit administratiu del mot– permet pensar que el mapa comunicatiu estatal està a punt de canviar de manera molt perceptible.

Allà on les emissores autonòmiques són una càrrega per als pressupostos, hi haurà novetats: el PP tirarà endavant una llei de què sap d’avantmà la seva utilitat: són molts els presidents autonòmics de la seva corda que l’han reclamada.

Els càlculs de Rajoy, però, van un pèl més enllà: també està damunt la taula la possibilitat que, com va fer el seu company d’ideologia Sarkozy, es doni llum verd a la privatització del primer canal de la televisió púbica estatal, TVE-1. Així, com a emissora pública, residual i dedicada als serveis, l’Estat retindria el control de La 2, que seria barata, poc emprenyadora i raonablement fàcil de gestionar.

Fer de la crisi la vareta màgica amb què esmenar errors que el PP atribueix als hiperestatalistes del PSOE i refer el mapa audiovisual en funció de les idees pròpies és una estratègia comprensible. Hi ha una part de raó en la voluntat de promoure ara el descafeïnat per a tothom –per a tothom que estigui a l’empara de les autonomies de ficció–. El que es poden estalviar és l’argument que les reformes incrementaran el grau de competència. Això de la competència es diu cada vegada que remenen les lleis de l’audiovisual i sempre és mentida.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s