Implicació corporal

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 2006)

No et mengis aquest llibre, Morgan Spurlock. Traducció d’Anna Turró Armengol. RBA, 2005. Pàgines: 320.

L’impacte internacional que ha aconseguit Michael Moore amb la seva feina de denúncia i amb l’Oscar de Hollywood que va rebre per Bowling for Columbine –aquest home rodanxó coronat amb una gorra de beisbol ha escrit i ha filmat sobre temes com ara l’atur, la política i la llibertat de possessió d’armes… tot sobre els Estats Units– ha obert les portes i els prestatges de les llibreries a altres denunciadors que alerten sobre els mals de la societat moderna.

D’entre ells, n’hi ha un que ja es va presentar en societat amb Super Size Me, un llargmetratge de to documental en què mostrava les conseqüències del consum habitual dels productes de menjar ràpid de McDonald’s: Morgan Spurlock.

D’aquella experiència que va dur a terme en la seva pròpia persona –passar un mes menjant només productes de l’empresa de restauració ràpida que demonitza–, Spurlock n’ha tret també un llibre, que s’estén en la qüestió i aprofundeix en cadascuna de les vies de dissertació que presenta.

A l’hora de parlar d’un cos humà, més enllà de les valoracions estètiques –val a dir que els excessos de greix, com els de velocitat, tenen molt mala premsa en la cultura occidental d’ara–,  hi ha les consideracions vinculades a la sanitositat. No et mengis aquest llibre entra en aquesta qüestió a l’hora de fer la crònica de com un mes seguit d’alimentació a base de fast-food fa mal, molt de mal, al cos.

Cal dir que, tot i les crítiques –interessades– que va rebre Super Size Me, Spurlock no cau en la demagògia ni en les crítiques gratuïtes: la denúncia sorgeix sola a partir de dades empíriques i dels resultats de les anàlisis científiques que encarrega a un seguit de laboratoris i d’especialistes mèdics en funció del producte que ha tastat i vol testar. Són aquestes dades –i les reflexions a què obliga el fet d’esdevenir un increïble home creixent a l’ample– les que Spurlock fa servir per qüestionar unes pautes alimentàries que ja es veu que bones del tot no han de ser i, cosa que és més important, per emplaçar aquestes pautes en un sistema vital que, en general, té més a veure amb el suïcidi lent que no pas amb la preservació –racional o instintiva– de l’espècie.

No-et-mengis-aquest-llibreAixí, l’autor detecta i descriu els mals que afecten un conglomerat social, el dels Estats Units, que pateix un procés d’alienació progressiva dels seus membres, un procés, de fet, que no costa gaire de detectar –i patir– en d’altres societats, com ara bona part de les europees. La feina d’Spurlock no és limita a l’alçament d’un dit acusador –suportat per dades contrastades–: bon seguidor d’aquella màxima que diu que si no s’aporta una solució, s’és part del problema, l’home també posa de relleu aquelles iniciatives –moltes d’elles es produeixen en l’àmbit escolar– que tenen com a objectiu capgirar una situació força consolidada i recuperar, en la mesura del possible, la comunió entre les persones –que no deixen de ser animals no del tot racionals– i la Natura –identificada, en aquest cas, amb la bondat nutricional dels aliments–. En un món que s’uniformitza a marxes de vertigen, No et mengis aquest llibre no és una alerta menyspreable.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s