Acords en construcció

 

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 28 de gener del 2010)

Un lloc incert, Fred Vargas. Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company. Amsterdam llibres, 2009. Pàgines: 326

El gènere detectivesco-policial té, en la literatura, una representació notable quant a volum i compta amb un reguitzell de noms propis que enllaça autors i personatges amb vincles indestructibles: Agatha Christie i Poirot i Georges Simenon i Maigret són dues de les parelles de ball més conegudes, però també hi ha Henning Mankell i Wallander i Donna Leon i Brunetti. I tants d’altres.

Per a un autor amb una certa mà, crear un personatge no és una missió gaire impossible, però crear-ne un que tingui força suficient per fer que el lector vulgui saber d’on ve i que esperi amb candeletes la seva següent aventura ja és figa d’un altre paner.

Per a un desconeixedor de les propostes literàries de l’escriptora francesa Fred Vargas, entrar en contacte amb el seu detectiu Adamsberg és entrar en contacte amb l’elit del gènere negre a través d’una porta de les grans: el comissari de la Vargas és un món sencer que té lloc en un univers poblat per criatures amb entitat pròpia amb  què, per gentilesa de l’autora, comparteix el protagonisme.

Un lloc incert comença de manera estrambòtica, amb una col·lecció de peus calçats, tallats a l’alçada dels turmells i arrenglerats davant una de les entrades al cementiri londinenc de Highgate. És una arrencada forta que posa la base per a un relat que avança endavant sense defallir mentre ocupa dues vies paral·leles. D’una banda, hi ha la descripció del cas estrictament policial, que aviat s’embolica enormement amb la troballa d’un cos esmicolat segons les directrius d’un sistema bàrbar. De l’altra, hi ha les relacions entre el detectiu Adamsberg i el grup de policies que té a les seves ordres.

En el cas d’Un lloc incert, aquesta segona via és, més que probablement, la més interessant de recórrer amb la lectura. La trama detectivesca no mereix retrets, però empal·lideix si es posa al costat de l’interès que desperten personatges com ara el comandant Danglard —una mena d’Enciclopèdia Britànica—, la Retancourt —una dona a què escauria la impietosa definició de cavallot—, la Froissy —una mena de hàmster humà— i l’Estalère —que té Bàbia com la seva primera residència—, sense deixar de banda la intensa simpatia que se sent envers el gat de la comissària, una mena de bon vivant amb urpes a què, de tant en tant, és identificat amb el nom de la Bola. I encara n’hi ha d’altres, de personatges amb identitat pròpia i capacitat d’empenta.

A la seva novel·la, Vargas posa la trama criminal a treballar a tall de fonaments sobre els quals aixeca un edifici amb les parets mestres, els envans i les bigues que provenen de les relacions entre els personatges habituals en la saga Adamsberg i els que hi han estat convidats per a l’ocasió. L’obra, de construcció sòlida i impecable, la remata amb un sostre aixoplugador que emana de la caracterització del detectiu protagonista.  Si l’absència d’ordre es pot definir com a caos, el cervell d’Adamsberg es pot qualificar de caòtic. Si s’accepta que hi pot haver un ordre en el caos, es pot acceptar que la manera de ser i de fer del detectiu té un sentit, uns patrons que, en el moment adient, fruiten com un conjunt de notes musicals que, si sonen a la vegada, harmonitzen i creen un acord que les assumeix i les guarneix amb una importància superior.

 La cirereta del pastís, el punt més alt de l’edifici, té veure amb el tancament de la novel·la, que pot identificar-se amb la xemeneia: sòlida —perquè el final d’Un lloc incert és un bon final— però oberta —perquè la novel·la de la Vargas no acaba quan es tanca el llibre amb la feina de lector feta.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s