Aardman i el dodo

La companyia britànica de films d’animació Aardman, la de Wallace i Gromitt, ha estrenat a Anglaterra The Pirates! In an Adventure with Scientists!, un llargmetratge de 88 minuts de durada que fa conviure una colla de pirates i George Darwin (aardman/the pirates in an adventure with scientists).

Ells volen aconseguir el títol de Pirates de l’Any i ell, el de Científic de l’Any. Per fer-ho, el pare de la teoria de l’evolució compta amb una arma secreta: Polly, el lloro que acompanya qualsevol pirata digne d’aquesta consideració, és en realitat l’últim exemplar de dodo.

Una tria interessant, la del dodo, perquè aquest ocell és el protagonista d’una història particular trista i desgraciada.

El Raphus cucullatus vivia tranquil·lament a les illes Maurici, a l’oceà Índic. Descendent de coloms que havien perdut la capacitat de volar, el dodo, un cop adult, podia arribar a fer uns 25 quilos de pes i un metre d’alçada –s’especula–. La seva capacitat d’adaptació a l’entorn, però, no va ser prou elàstica com per superar la que, finalment, va ser la seva última prova. L’home occidental, format mariner d’ultramar, va conèixer el dodo a finals del segle XVI. Cent anys després, del pobre ocell ja no se’n va cantar ni gall ni gallina, per dir-ho de manera suau i contextualitzada.

La cacera massiva de dodos per part dels mariners europeus –que refeien les seves reserves de carn mentre navegaven cap a les colònies del sud-est asiàtic– i la convivència amb les noves espècies que els humans van introduir en el seu hàbitat van dur el Raphus cucullatus a l’extinció. De fet, el dodo està considerat, avui en dia, com l’arquetip de les espècies que han desaparegut a causa de l’acció humana.

La tria del dodo per part de la companyia cinematogràfica britànica té punts positius. Segons com, transmutar el dodo en au fènix i obrir la porta a què es conegui la seva història pot ser una petita contribució als esforços amb què alguns intenten fer posar seny a d’altres en les coses de la gestió del planeta.

En el més dolent dels casos, una Pollymania –Polly és el nom del dodo de la pel·lícula– mai provocarà les funestes repercussions que sí que van acompanyar la Nemomania. L’èxit del film d’animació de Disney-Pixar Buscant en Nemo va desfermar una obsessió que va tenir els peixos pallasso ocel·lats (Amphiprion ocellaris) com a malaguanyats destinataris. La pesca massiva d’aquests simpàtics peixets va amenaçar la seva viabilitat com a espècie i, de retop, va afectar tota la resta de fauna amb què compartien l’hàbitat.

Afortunadament –per als peixos pallasso ocel·lats– les pulsions de la societat de consum són febles i inestables. Això vol dir que l’espècie pot nedar amb una certa calma fins que algú tingui la idea per a Buscant en Nemo 2. Després serà qüestió de sort que el peix pallasso i el dodo no comparteixin alguna cosa més que la glòria cinematogràfica. Molt sapiens, tot plegat.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s