A partir del terrorisme islàmic

Terrorist, John Updike. Ballantine Books, 2007. Pàgines: 305.

Els atacs contra les Torres Bessones de Nova York són una fita en la Història del món. L’abast de les repercussions de l’atemptat terrorista ha afectat amb intensitats diferents bona part del planeta i dels seus habitants. La literatura no ha estat aliena a aquest fenomen que encara ara ressona internacionalment i ha creat un gènere que, als Estats Units, s’anomena 9-11 pel mes i el dia en què van tenir lloc els fets.

En aquest context i si es té en compte la manera en què els Estats Units reacciona als atacs de què és objecte –militarment, però també ideològicament i propagandística–, crida l’atenció l’aproximació serena al terrorisme d’inspiració islàmica que fa l’escriptor John Updike (1932-2009). Ben bé en els últims compassos de la seva vida. L’autor de Les bruixes d’Eastwick –duta al cinema– i d’una gran quantitat de títols en què hi ha poesia, novel·la, relats curts, una obra de teatre, assaigs i unes memòries va escriure Terrorist, que atorga el protagonisme a un jove musulmà de 18 anys que s’implica en un pla criminal que s’ha de dur a terme amb un camió carregat de substàncies explosives.

Updike, que es va mostrar tothora crític amb els mecanismes socials que caracteritzen les societats capitalistes, fa que Terrorist inclogui dues línies argumentals complementàries, una de les quals és l’evident i l’altra, la suggerida.

Lluny dels fanatismes, de les passions descordades, dels messianismes, de la unidimensionalitat, els personatges de la novel·la breguen amb quotidianitats del tot reconeixibles. Això els atorga força, perquè apareixen a ulls dels lectors com a persones normals que pugnen amb més o menys destresa per aconseguir de tant en tant alguna engruna del que els estàndards socials qualifiquen de felicitat.

Updike, amb subtilesa, desarma l’homogeneïtat amb què els Estats Units es defineixen quan els interessa fer-se els forts. Per això, el protagonista és el fill d’un immigrant egipci i una descendent d’irlandesos. Per això, el seu tutor és un jueu descregut que està casat amb una luterana. Per això, l’estimada del protagonista és una noia de color. Per això, el protagonista acaba treballant per a una família de libanesos que van fugir del seu país en la dècada dels 60 del segle passat. Updike fa que tots ells siguin l’Amèrica que els Estats Units diuen que són.

Aquesta diversitat genera una convivència diària –no només als Estats Units– que obliga la societat a reformular-se contínuament i a tenir en compte la validesa simultània de veritats sovint enfrontades –siguin polítiques, siguin religioses…–. Amb aquesta constatació, Updike repta el lector a enfrontar-se als seus propis prejudicis perquè li ensenya que el presumpte enemic, simplement, no existeix en la forma en què se’l presenta.

No hi ha ideologia, a Terrorist. Hi ha constatacions que arriben al paper com a conseqüència de la reflexió. I hi ha el repte amagat que Updike llança sense malvolença: les conviccions sobre la vida i la manera de viure-la, cadascú se n’ha de construir les seves.

 

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s