Perillosa relació amb els sentiments

(Comentari publicat al suplement Cultura de l’AVUI el 13 de maig del 2010)

A gust amb la vida, Anna Gavalda. Traducció d’Oriol Sánchez. Edicions 62, 2010. Pàgines: 152.

Parlar de sentiments és un afer delicat. Extremament delicat. Ho és a causa de la matèria primera –què som, si no som sentiments? Fins i tot els psicòpates en deuen tenir…– i ho és a causa de la dificultat que hi ha a encertar el to i les mesures si el que es vol és dur a les mans dels lectors una obra seriosa. És evident que si l’opció que es tria veu el llibre com un mocador de paper, però més gruixut i amb dibuixets, la prevenció és sobrera: com més sucre, més dolç, com s’acostuma a dir. D’exemples, amb aixecades de camisa clamoroses, n’hi ha a bastament.

La francesa de cognom català Anna Gavalda n’ha fet, de l’exploració dels sentiments, un camí literari: Junts i prou (2004), una de les seves obres més reeixides, remenava els fils amb què es teixeixen les amistats. És un exemple.

En la seva obra més recent, A gust amb la vida, l’autora també parla de sentiments, tot i que, ara, avalua la fraternitat.

Unes hores de quatre germans

La novel·la, que és curta i que es pot llegir amb comoditat d’una tirada, té com a protagonistes quatre germans, als quals es coneix durant unes hores amb l’excusa d’un casament. Tres d’ells –un dels germans i les dues germanes– hi van i, un cop a lloc, decideixen regalar-se un petit acte de follia: fugir del lloc per anar a trobar l’altre germà.

La narració es fa a partir de la veu de la germana petita i no amaga –no es percep cap esforç encobridor– la voluntat de ser un acte d’enyorança dels temps –els de la infantesa, els de l’adolescència– en què, sense preocupacions –les sangoneres que afebleixen la voluntat a mesura que els anys emmotllen l’individu al seu ninxolet social–, la vida era molt més senzilla, molt més engrescadora, molt més profitosa, molt més mereixedora de ser viscuda.

Les referències a l’actualitat madura dels personatges, que també n’hi ha, combinen les anotacions universals i les que tracten fets locals –la immigració, per exemple–, però fàcilment assumibles.

Hi ha qui emparenta la narrativa de la Gavalda amb la d’altres plomes de la literatura femenina en una associació lícita. Amb tot, la delicadesa que es pot percebre en la prosa de la francesa no encaixa de manera exacte en els llocs comuns que empren aquells i aquelles que volen fer caixa amb el sentimentalisme barat.

Si bé sí que és cert que la Gavalda parla de sentiments, cal atorgar-li el sentit de la mesura: en parla, però imposa límits amb uns brins d’humor tendre –i també cínic– i permet intuir que ella, abans d’escriure, ha pensat. Amb honestedat.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s