La vaga de la impotència

Vaga general. La van convocar els sindicats per mirar de posar alguna mena de fre a una reforma laboral que atorga drets feudals als empresaris d’un Estat en què no hi ha cultura d’empresa. Pa per avui –per a l’empresari– i gana per demà –per al treballador–. Això sí que s’entén.

Els mitjans de comunicació s’hi esforcen com fan sempre que les coses els cauen a la falda i els estalvien la feina de sortir al carrer, però la percepció de la situació general es manté estranya.

Els sindicats han de fer veure que serveixen per a alguna cosa. Per això organitzen la festa i per això recuperen conceptes com ara “els obrers”. Fan una mica de riure. Ells són una part del problema i la seva dimensió no és més petita ni menys incident que la dels partits polítics o la dels empresaris. Estomacs agraïts que fan bo el lloc comú. Lluiten per una supervivència en bones condicions.

El partit en el govern fa el que ha de fer: posar les coses fàcils als seus. A la resta, que els bombin. Ja fa temps que ha quedat clar que els administrats combreguen amb rodes de molí. I tal dia farà un any. Si ni tan sols mana de veritat. Tirar-s’ho a l’esquena i no posar-se pedres al fetge. Això sí, els únics valors morals bons són els seus. Els treuen a passejar per mantenir distreta la  concurrència.

El PSOE és coherent. Amb el seu cinisme. Es passa dues legislatures mirant-se el melic i eleva fins a l’impossible el grau d’ineptitud a l’hora de governar i no li cau la cara de vergonya a l’hora d’afegir-se al guirigall. Té una convicció: la memòria, abans feble, ara és inexistent. Tan sols cal cridar les consignes amb convicció.

Els administrats… l’ase de tots els cops. Quan tenen veu, no parlen. Quan tenen vot, no tenen caràcter. Aculats. Arraconats. Menyspreats. Empobrits. I culpables d’haver estirat més el braç que la màniga, tot i que admetre-ho costa. Sempre és més fàcil que el govern –qualsevol govern– sigui el responsable de tot el dolent.

Un cul de sac. En un sac, segur. Per arribar-ne al cul encara caldran uns quants mesos més.

Vaga general. Perquè han dit què s’ha de fer. Perquè, posats a fer-ne, ajudarà a esbravar una estona el sentiment d’impotència general. L’endemà, de cap i de nou cap a la desorientació general. I cap a la por. La por amb què uns –poder– i altres –oposició amb ànsies de poder– fan bullir l’olla.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s