Estat propi no independent

Convergència –Democràtica de Catalunya– fa camí cap a la independència. Aquesta frase faria un titular excel·lent segons aquella tesi periodística que demana a la realitat que no espatlli una notícia. Els fets són els que són i CDC no busca la independència. Objectiu primer: el pacte fiscal. Objectiu posterior: Estat propi. El flamant secretari general del partit, Oriol Pujol, assenyala a Els Matins (TV3) que “independència no és el mateix que Estat propi”. Està entès. O no, perquè el poble veu amb facilitat els cops de brotxa i es perd en les pinzellades sinuoses.

Els que sí que xalen amb aquest posicionament són els membres i membresses de la cosa de la política. És d’aquelles coses que els emocionen perquè saben que en podran parlar a tort i a dret i que els ajudarà a mantenir una imatge pública fresca, vigoritzada i d’aparença sanitosa.

Des de l’independentisme sense matisos –tot i que amb clarobscurs–, ERC i SI (Solidaritat Catalana per la Independència) poden assajar versions del Jo ja ho sabia i del Jo ja t’ho vaig dir.

Des de la dreta espanyola, Alícia Sánchez-Camacho diu que el PP revisarà la seva relació amb el govern català després que CDC hagi “radicalitzat les seves posicions” en demanar “un Estat propi i la independència”. Quant a radicalitzacions, l’afegitó del PP, CC, haurà d’anar més enllà, per descomptat i amb el vist-i-plau de CCC.

El PSC és el que té un panorama més engrescador: com a primer partit de l’oposició, a ell li pertoca la sagrada missió de mirar de punxar el globus patriòtic de CDC, però això ho haurà de fer de puntetes i amb la destresa amb què es fan anar els boixets, perquè part de la seva parròquia sí que és catalana, però l’altra part no ho és.

És evident el sentit d’Estat de CDC, que vetlla per la salut emocional dels líders del poble, que ara podran parlar tant com vulguin i es podran estalviar aquella activitat tan perillosa que consisteix a fer alguna cosa. Si ningú no fa res, segur que ningú no pren mal.

A la vegada, a les illes Balears, un parell de jubilats han assumit en carn pròpia –una vaga de fam no és un acudit– la defensa de la llengua. Del català. Del pal de paller d’una cultura.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s