Un estiu calent

Una matinada inquietant, Mari Jungstedt. Traducció d’Anna Turró. Columna, 2012. Pàgines: 339.

Una matinada inquietant és la cinquena de les novel·les de Mari Jungstedt i també és la cinquena que té com a protagonista el seu policia de referència, el comissari Anders Knutas, a qui acompanyen el reguitzell de personatges que ja s’han fet habituals en les obres d’aquesta experiodista de la radiotelevisió sueca.

Una-matinada-inquietantCom fa en la resta de la seva producció escrita, Jungstedt situa els fets a l’illa de Gotland, un món petit que proporciona bona part dels escenaris en què transcorre l’acció. L’ús del singular està, en aquest cas, força justificat. Fidel al seu estil, l’autora no s’embranca en trames complexes ni en la combinació d’accions paral·leles i opta, un cop més, per la simple crònica lineal: en el moment de l’arrencada, hi posa un cadàver i, a partir d’aquí, l’obra avança en la mesura en què progressen les investigacions policials.

L’autora sueca no tendeix a farcir els seus textos amb sangs i fetges, a diferència d’altres autors que es vinculen al gènere de la novel·la negra. Seria legítim pensar que les obres de Jungstedt tenen més a veure amb el gènere estrictament policial: cadàvers i policies, sense res més, no fan ells sols novel·la negra. Així, els seus arguments literaris tendeixen a emprar com a fonaments les petites incidències que tenen lloc en les vides dels protagonistes: les relacions sentimentals, les matrimonials, les professionals…

Sí que és cert que la novel·la no trena només un fil i que, de tant en tant i en cursiva, perquè se’n percebi la diferencia però de manera innecessària, hi ha la inserció d’uns breus passatges que expliquen una història passada. Això, però, no afegeix una especial complexitat a l’obra, que apareix als ulls del lector com una proposta tranquil·la, relativament superficial, agradable de llegir, fàcilment oblidable i, que, en cap cas, es pot adscriure a una presumpta reina de la novel·la negra, responsable d’una obra més honesta que les aixecades de camisa de l’Stieg Larsson però que encara està a anys llums de les consecucions de Hening Mankell –per esmentar els dos noms amb què se la promociona.

Comentari publicat a El Punt Avui el 22 de març del 2012: elpuntavui.cat/una matinada inquietant

Llibres llegits de Mari Jungstedt: Ningú no ho ha sentit i Ningú no ho sabia.

Advertisements

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s