‘Gran marrà’, ‘Estafòpolis’ i d’altres

Pot semblar un intent d’acudit, però no ho és: La Sexta anuncia la posada en marxa d’un programa en què el que l’emissora descriu com a “famosos” –Ana Fernández, Rafa Méndez… – provaran d’aprendre a conduir.

També pot semblar un altre intent d’acudit, però Cuatro -es a dir, Tele-5– planifica una nova temporada de ¿Quién quiere casarse con mi hijo?,  el programa en què una mare intenta col·locar la seva criatureta a una altra dona –que ja es veu que és una proposta antinatural: quina mare amb dos dits de seny deixaria el seu fill en mans d’una altra dona?–. A més, com en el circ clàssic, intenta fer-ho una mica més difícil i obre les portes a qualsevol persona que vulgui fer el ridícul davant de les càmeres mentre busca parella per a una altra.

És sorprenent, això de la televisió. Quan sembla que s’està rascant el fons de l’olla, un mecanisme misteriós engrandeix el receptacle i permet guanyar uns pams més. O perdre’ls, en funció del punt de vista amb què s’avaluï tot plegat.

Immergits en aquest procés, es poden fer propostes com ara Gran marrà, un programa de convivència en què no hi ha accés als estris de neteja i en què guanya qui no és víctima d’infeccions de cap mena. Els teleespectadors podrien participar en la tria setmanal del concursant que, per la seva bona conducta, pot rentar-se un pam quadrat del cos.

El guanyador podria allargar la seva vida televisiva si acceptava prendre part com a objecte d’estudi a Ciència amb paciència, en què científics en situació d’atur miraríem d’esbrinar el perquè de la seva capacitat de resistència a la brutícia. Els responsables del càsting, cas que el vulguin resoldre dins d’un període de temps raonable, haurien d’establir uns mínims per als candidats: sense una llicenciatura i tres màsters, no cal ni enviar la sol·licitud. Un contracte en pràctiques com a becari podria ser un bon premi per al científic guanyador.

Els guanyadors dels dos concursos, per allargassar encara una mica més la seva vida televisiva, podrien fer de jurats a Estafòpolis, una adaptació del Monopoly reservada per a executius i alts directius de caixes i bancs que hagin perdut la seva font habitual d’ingressos. A causa del què s’hi podria arribar a veure, el programa hauria de ser per als més grans de 18 anys, però segur que algú té alguna idea bona per fer-ne una versió infantil.

Els polítics i professionals d’activitats similars –que no estiguin engarjolats– podrien tenir joc a Tempta, sí o no?, en què es posaria a prova la seva capacitat de resistència davant l’oportunitat d’engrapar el que se’ls aniria posant  a l’abast de la mà a mesura que avancés el programa.

Per als funcionaris, fora bo treballar en una mescla del joc de l’oca i el del parxís en combinació amb les normes de les curses d’orientació. Títol suggerit: Si avui és dimarts, em toca fer de… Com a premi, una brúixola –comprada als xinesos, que hi ha crisi.

D’idees n’hi ha moltes… Tan sols cal comptar amb el suport de l’audiència. A poder ser, no el de la Nacional. Tot i que, si es pensa bé, alguna cosa amb jutges, fetges i penjats…

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s