L’imperi del mòbil

El conferenciant fa una última comprovació del portàtil i comença a parlar. Els assistents els té en sintonia: la comunió d’interessos és extrema. Deixa anar les consideracions preliminars i… sona un mòbil. El seu propietari té problemes a localitzar-lo i a silenciar-lo: això permet recordar bona part dels compassos de l’himne del Barça: bé, podria haver estat pitjor.

Dos minuts i trenta set segons després, algú rep un sms a través del whatsapp i, mil·lèsimes de segon després, el seu veí en rep un altre. El comentari és inevitable: els sms tenen un emissor comú i cal posar-se d’acord a veure qui li respon. Xerradeta mormolada sota l’encara pacient esguard del conferenciant i alguna insinuació d’estossec.

Passen tres minuts i dos segons. Rrrrrr, rrrrrr… Algú rep un sms en un mòbil silenciat… Una mà que es mou, que butxaqueja… Mòbil al terra –amb efecte de rebot i topada amb pota de cadira metàl·lica–. Moviment a la recerca del mòbil perdut, comprovació d’integritat i… tecleig de resposta de l’sms.

Noranta-set segons després, La guerra de les galàxies. La banda sonora, és clar. Algú que mira la pantalla, acota l’orella al giny, assaja una resposta en veu baixa, escolta, fa un segon intent d’explicació, escolta més i s’aixeca per parlar a pleret fora de la sala –inevitable el soroll de cadira arrossegada.

El conferenciant aprofita el joc general de girada de cap acusadora per comprovar que no ha rebut cap trucada ni cap missatget.

Moments de calma. L’exposició progressa adequadament. Algú creu que ja té alguna cosa a dir i fa una piulada al Twitter. Algú altre el veu i decideix fer alguna cosa de semblant al Facebook. Soroll de tecles en la foscor, composició interpretada a dos polzes i dos teclats.

Esclata la follia. Un equip de futbol està destrossant un altre i els assistents a la conferència són víctimes d’un atac massiu de sms quan s’arriba al 4 a 0. La conferència se suspèn de comú acord –inexpressat– i el conferenciant aprofita per fer un cop d’ull al correu electrònic a través del mòbil.

S’acosta el final: sms a dojo: “n sts?”, “n tns x mlt?” i “k n vns?” i un de tradicional i entranyable: “Tens el sopar a taula i se t’està refredant! :-(”

Acaba la conferència: polzes al teclat –als teclats– perquè el món ha de saber què ha passat. Al Twitter, al Facebook, arreu, una explicació clara i contundent: “Acabo de sortir d’una xerrada molt interessant ! 🙂 🙂 :-)”

(Relat només lleument exagerat –el conferenciant no va tocar el seu mòbil en cap moment– basat en fets massa reals)

Anuncis

2 comments on “L’imperi del mòbil

  1. Salvador ha dit:

    Real com la mateixa vida! … entono el “mea culpa”. ;-(
    Gracies per l’humor!

  2. òscar montferrer ha dit:

    Si l’entones, sobretot, no desafinis !! 😉

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s