Anàlisi indocumentada de la crisi

La crisi forma part de tots els àpats: la televisió en va plena, els diaris no perden puntada i les converses quotidianes la tenen com a tema de referència ineludible.

Segur que hi ha milers de milions d’informes creïbles que constaten que passa el que passa perquè molta gent ha estirat més el braç que la màniga.

També és segur que la dinàmica econòmica –que obeeix a les seves pròpies lleis, les del mercat– resoldrà la crisi de manera natural. Natural entre cometes.

Malgrat tot, hi ha la sensació que aquesta crisi obeeix a alguna cosa més.

Fins a un cert punt, s’ha viscut –s’ha gastat– des de la sensació que tothom tenia dret a tenir-ho tot: encara ara hi ha persones que empren màquines d’engolir benzina a tot drap per dur la canalla a l’escola. Massa felicitat, massa sensació que les classes baixes i les mitjanes volaven massa alt.

La recepta de l’equilibri: sobredosi d’humilitat a base de píndoles d’humiliació, moltes cada dia.

Reformes laborals que proposen un retorn a temps oblidats en què l’amo mana i l’obrer només parla –mormola– per donar les gràcies.

Impunitat del poder econòmic i dels seus representants.

Retallades que haurien de ser incomprensibles en les prestacions que la societat s’autoatorga en pagar impostos i  delegar-ne l’administració.

Menys rics molt més rics i més pobres molt més pobres.

Fins que n’aprenguin.

Quant s’arribi al punt correcte, quan res no amenaci l’imperi dels poderosos, quan els nous senyors feudals no temin res dels serfs, la crisi haurà acabat.

Anuncis

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s