Sant Pol de Mar, la bandera i el ‘flagging’

La localitat maresmenca de Sant Pol de Mar fa mèrits per situar-se en el mapa: de fa dies que hi ha incidents amb la bandera espanyola, una circumstància que posa nerviosa molta gent –sembla que no hi ha cap altra cosa de què preocupar-se, afortunadament.

Segons el govern municipal, a la bandera li està passant de tot: la despengen; la pengen per despenjar-la de manera immediata; la intenten cremar amb pilotes incendiàries i amb perxes també incendiàries… S’entén que, conceptualment, la bandera –un llargada de tela a dos colors amb escut integrat, de fet– estigui un pèl neguitosa.

La delegació del govern estatal espanyol –una instància político-administrativa que sembla que no ha de desaparèixer víctima de les retallades generals– hi veu un ultratge a la bandera –espanyola– en tot això que està passant a Sant Pol de Mar.

És un cas de miopia clar i excusable: la pràctica de la tisorada general atabala molt i ja es veu que no poden estar per tot. El que sembla que no perceben les autoritats és que tota aquesta disbauxa que duen a terme –presumptament– els santpolencs i les santpolenques és un intent imaginatiu de superar la crisi.

Efectivament, els habitants de Sant Pol de Mar estan gestionant la creació d’un nou esport d’aventura que podria anomenar-se “banderejament” –jo banderejo, tu bandereges…–  per al públic potencial local i flagging –de flag, bandera en anglès– quan arribi el moment de la promoció internacional. Sant Pol de Mar en seria la capital de referència mundial, per descomptat.

Si es té en compte en què es gasta els calers la joventut d’avui en dia, el banderejament, que inclou la possibilitat que t’encalcin els agents de l’ordre municipals –estil corredisses de Sant Fermí, però amb porres en comptes de banyes– no fa mala pinta. I després sempre hi ha la platja i el mar per fer-se passar la calorada.

És evident que aquesta mena d’activitats han de rebre el suport de –totes– les institucions: una joventut que practica esport és una joventut sana, allunyada del alcohol, les drogues, els polítics i la televisió –33 i La 2 a banda.

També és evident que l’altra teoria amb què s’intenta explicar què li passa a la bandera –espanyola– a Sant Pol de Mar és del tot falsa: en cap cas els santpolencs i les santpolenques fan tot això per esborrar de la mentalitat col·lectiva i deixar enrere per sempre més allò de “Sant Pol, quina hora és?”.

Anuncis

2 comments on “Sant Pol de Mar, la bandera i el ‘flagging’

  1. Ramon ha dit:

    Potser a partir d’ara, haurem de dir: Sant Pol, quina bandera hi ha?

  2. òscar montferrer ha dit:

    Bona, aquesta !! 😉

Escriu quelcom, si vols...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s